diumenge, 15 de juliol del 2012

L’Everest, mite o metàfora?

La muntanya més alta del món ha estat presentada molts cops com exemple del treball en equip. Només un bon treball en equip, se’ns deia, permetia assolir el seu cim amb èxit. Molts cursos de direcció d’empreses, lideratge i similars feien servir l’Everest com a metàfora del cim inexpugnable que és conquerit per la tenacitat, l’esforç i una bona compenetració entre els companys. Però, després de veure un extensíssim reportatge sobre una expedició nord-americana i uns dossiers sobre els cadàvers de l’Everest, he arribat a unes altres conclusions. Més aviat penso que l’Everest ha esdevingut una metàfora del moment actual.

La pujada a l’Everest s’ha convertit per alguns en un negoci que mou milers d’euros perquè ha estat colonitzada pels esports d’aventura. L’alpinisme esportiu i natural ha estat substituït, en part, per “l’alpinisme de turistes”. Una pujada “turística” pot oscil•lar entre 25 i 40 mil dòlars per persona. Una empresa ho organitza tot i es preocupa de fer el cim. Només cal incorporar-se a la fila de centenars de persones que hi pugen i, en fila india, esperar que, un moment o altre, si les circumstàncies ho permeten posar el peu, si la cua d’espera ho deixa, al cim més alt del món.

Però el camí de l’Everest acumula la història de la seva progressiva degradació. Els morts s’acumulen en el camí, on la congelació els ha convertit en estàtues d’un cruel final. Diuen que l’esforç per evacuar els moribunds és tan gran que fa impossible els rescats. Només cal esperar que la dolça mort per congelació manllevi el darrer somriure del moribund i que es quedi allí com a record d’una vida truncada. En altres casos, les obsessions per arribar al cim o les inexperiències faciliten els accidents o les congelacions innecessàries. La recerca de l’èxit, la pujada d’adrenalina estimula un ús intensiu de la muntanya despreocupat de l’amor i el respecte que cal tenir-li. Al final, s’acumulen els accidents deguts a unes imprudències que mai s’haurien de cometre. Com a conseqüència d’aquest consum de l’Everest la muntanya s’omple de visitants que abandonen les seves deixalles convertint la muntanya més alta dels món en l’abocador més alta del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada