dissabte, 29 de març de 2014

Clarobscurs econòmics

Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, parlà recentment a la fundació ACSAR sobre els clarobscurs econòmics de la immigració a Catalunya. A continuació resumeixo algunes de les principals idees de la seva interessant intervenció. En primer lloc, afirmà que els sectors econòmic catalans no entengueren, en el seu moment, que podien fer que Catalunya passés de ser considerada la fàbrica d’Espanya a ser la fàbrica del Món. Aquesta actitud de tancament impedí millorar la competitivitat de la industria catalana. L’economia catalana, eficaç en les seves activitats, no fou prou eficient a l’hora d’aprofitar els seus recursos, especialment el recurs treball. Comentà algunes situacions que demostren aquesta manca d’eficiència.

Durant un temps l’activitat econòmica industrial ha servit per impulsar l’ascensor social a Catalunya, molt especialment en el segle XX contribuint a crear una important classes mitja. Els durs processos de reconversió industrial no frenaren, en un primer moment, aquest ascensor social. Però, el clar obscur d’aquesta situació, ha estat la poca diversificació dels processos de reconversió. L’antiga activitat industrial es transformació en inversions en els sectors de la construcció o el turisme perquè eren intensius en ma d’obra que era barata per la important immigració d’aquells temps.

Un segon clarobscur està relacionat amb la renda. Catalunya no era un país amb importants desequilibris socials deguts a importants diferències socials. Ara sí. Però les falles en l’ascensor social, junt amb l’increment de la immigració han contribuït a crear moltes desigualtats. Les falles del sistema econòmic que provoquen aquestes desigualtats provenen per la pèrdua d’una de les perspectives que havia marcat la cultura empresarial catalana: la riquesa és el treball. Durant molts anys, la societat catalana havia estat educada en la idea de que el treball aporta un riquesa que s’havia de redistribuir en la societat. Però en la segona meitat del segle XX s’introdueix una altra perspectiva: la riquesa l’aporta l’especulació financera, els guanys ha de ser ràpids. La forta immigració permet tenir un costos de producció força baixos, augmentar els rendiments i despreocupar-se de la competitivitat. Greu error.


El darrer clarobscur és haver desviat la majoria dels beneficis empresarials al consum. La idea tradicional de que els beneficis eren per invertir en la millora del negoci ha estat substituïda per una mena de carpe diem dels guanys. S’ha perdut l’antiga idea catalana de l’estalvi per apuntalar les inversions, en lloc d’això ha una elogi del consum immediat dels diners aportats pel treball. S’han acumulat els errors. S’ha abandonat la idea de que els estalvis s’havien d’invertir en activitats productives i s’han desviat en sectors improductius, per exemple, les segones residències amb la corresponent pèrdua de recursos en la millora de la competitivitat de l’economia catalana. Aquests és el resum de l’interessant diagnòstic fer per l’economista, la professora Muriel Casals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada