Un regal pels sentiments

Recomano veure l’excel·lent pel·lícula de Wes Anderson, El Gran Hotel Budapest. El director immergeix l’espectador en un món fantasiós que recorda a algunes de les històries de Tintin per explicar la dissolució de la societat europea de la primera meitat del segle XX. La narració cinematogràfica està perfectament construïda a partir d’un relat explicat d’un altre relat que permet als narradors retrocedir amb intel·ligència al passat.

Wes Anderson ha volgut recollir l’esperit de Stefan Zweig recreant-lo en un hotel-balneari, similar als que proliferaren a l’Europa de finals del segla XIX i inicis del XX, en un imaginari país alpí de Zubrowka. Gràcies a un joc de miralls s’explica la particular visió de la vida que té el conserge principal de l’hotel, Monsieur Gustave H. Aquest personatge, que té nom però no cognom, contempla i s’adapta al seu temps, intent treure’n al màxim de partit a partir d’una particular comprensió moral de les relacions humanes.

Combina la galanteria sol·licita en benefici propi amb una oposició al militarisme i feixisme que comença a estendre per la societat europea. Però sobretot, la seva moralitat el porta a la lleialtat proteccionista d’un jove conserge, el jove Zero de qui esdevé el seu protector, L’educa i li ensenya com s’ha de protegir per evitar les inclemències d’un món hostil i ambiciós ple de malvats ambiciosos. Només l’hotel i les seves normes de convivència és el lloc segur davant la permanent nevada que gela les relacions humanes. Per explicar tot això Wes Anderson crea tot un món narratiu i empra unes imatges que són un gran regal pels sentiments gràcies a la seva mirada d'un món que està a punt de desaparèixer.