dilluns, 31 de març de 2014

Un error,un immens error

Quina llàstima de primàries del PSC. El que havia de ser un procés innovador per ajudar a regenerar la vida política, ha quedat sota sospita de difícil qualificació. Algunes persones pensen que és una tupinada per la possible manipulació d’alguns vots. No ho crec. Més aviat penso, sincerament, que és un error de càlcul d’alguna dirigent que ha estimulat la mobilització massiva d’una part de la comunitat catalana d’origen pakistanès. És necessari esvair els dubtes sorgits per aquests vots. Hi ha masses testimonis contrastats que indiquen que s’han repartit vots en benefici d’un dels candidats, sense que els votants fossin conscients del que estaven fent. Són il·lustratius d’aquesta situació els propis comentaris que alguns d’aquests votants feien o les declaracions atropellades d’algun dirigent de la mateixa comunitat. Tot pot quedar reduït a l’eufemisme d’una pràctica incorrecta.

Aquest error és un vertader desastre i un petit fracàs. Perquè el camí que havia encetat el PSC de Barcelona era positiu. Es tractava d’una bona iniciativa per començar a recuperar la confiança en la regeneració de política. L’exemple del PSC semblava que començava a fer forat en alguns partits catalans. En els darrers dies es començaven a sentir veus, en altres partits, proposant primàries per escollir els seus càrrecs. És evident que les primàries és un dels passos que cal donar perquè la ciutadania torni a mirar amb simpatia la política i els polítics. Però les temptacions de corrupció moral són encara una terrible llastra que hipoteca la política. És una llàstima que algunes persones hagin caigut en aquesta temptació i que els protagonistes siguin un col·lectiu de catalans d’origen pakistanès perquè són més vulnerables alhora de conformar una opinió política o d’orientar els seus comportaments.


El vot dels pakistanesos ha centrat l’atenció mediàtica tapant altres aspectes que mereixen ser comentats. Un d’ells és la poca participació ciutadana en les votacions i el poc interès que ha despertat entre la militància socialista. Una ocasió com aquesta, inèdita en el nostre país, l’electorat socialista havia d’aprofitar-la per decidir directament quin era el seu aspirant a l’alcaldia. Era una oportunitat d’influir directament en el perfil de la persona candidata. No s’ha aprofitat. Si bé el PSC havia obert un procediment valuós per atorgar credibilitat a la seva política, la ciutadania ha estat poc motivada per fer sentir la seva veu de forma responsable. És una llàstima que pels errors d’uns i la poca predisposició d’altres les primàries del PSC no hagin estat del tot reeixides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada