dilluns, 10 de març de 2014

Madrid, ara fa 10 anys jo hi era

Recordo perfectament el que vaig fer el dia 11 de març del 2004. Aquell dia havia d’anar a Madrid, tenia una reunió a la Federació de Municipis i Províncies, al carrer del Nuncio, en ple centre de Madrid i relativament proper a l’estació d’Atocha. Mentre anava en cotxe a l’aeroport del Prat vaig sentir la notícia d’un accident en els tren de Madrid. Era una informació confusa. Es parlava de que alguna cosa havia succeït en els trens de rodalies de Madrid. Era un accident molt recent i tot el que es sabia era confós. Tot i l’enrenou del primer moment, els comentaristes parlaven d’unes explosions i algú s’aventurava a especular que es podia tractar d’un atemptat. En tot cas, el que transmetien les ràdios era una enorme caos i convulsió a la ciutat de Madrid. En aquells moments, el més assenyat hauria estat donar mitja volta i no anar-hi. Però vaig decidir  fer exactament el contrari. Tenia masses lligams amb algunes persones d’aquella ciutat com per deixar-los soles en aquells moments. Per això vaig agafar l’avió com tenia previst i amb poc més d’una hora estava a Barajas.


Només arribar a Madrid vaig adonar-me que havia passat alguna enormement greu. Al tornar a connectar el mòbil veig sentir els missatges que havia rebut i en un d’ells m’avisava que la reunió s’havia suspès. Vaig fer unes trucades per tenir més informació del que estava passant. Poc a poc la magnitud de la tragèdia s’anava fent evident. Per tal d’estar al costat solidàriament dels meus amics madrilenys vaig desplaçar-me a les escoles Aguirre, al carrer Alcalà al costat del Retiro, on l’ajuntament tenia el seu centre de formació. Allí, vaig estar-hi tot el matí acompanyant a unes persones que es trobaven en estat de xoc per les notícies que anaven arribant. Madrid era una gran silenci, espès i profund només trancat pel continuat pas d’ambulàncies que atrafegades anaven i venien pels carrers adjacents al Retiro. A mitja tarda quan encara en silenci era evident i ningú era capaç d’interpretar el que havia passat, vaig agafar l’avió de tornada a Barcelona. També jo era un gran silenci. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada