divendres, 28 de març de 2014

Obediència i pobresa

Durant el papat de Joan XXII hi hagué un extraordinari debat sobre quina havia de ser l’actitud de l’Església en relació a la pobresa. Tot i que aquest papa era una persona teològicament ben preparada i amb un estil de vida simple i auster, no sabé resoldre la controvèrsia  oberta dins de l’Església catòlica per la crítica dels franciscans a la fastuositat de la cúria eclesial i la reivindicació de la pobresa del Crist com exemple a seguir. Les tensions sobre aquesta qüestió foren extraordinàries.

Per resoldre aquest debat que crispava la vida eclesial el papa Joan XXII declarà herètica l’opinió de tots aquells que afirmaven que Crist i els apòstols no foren pobres ni refusaven les riqueses. A més, corregint l’esperit franciscà, el papa declarà que com que hi havien situacions no previstes per sant Francesc d’Assis, els franciscans podien predicar i viure la pobresa de manera menys rigorosa del que exigia la seva Regla i el Testament del seu fundador. Per resoldre el debat definitivament el debat i esvaí qualsevol dubte que pogués haver-hi, Joan XXII declarà que si havia un conflicte entre la necessària obediència a la seva doctrina i la pobresa, era més important l’obediència. El papa considerava que la virtut de l’obediència sempre era superior a la pobresa.


Sortosament, el papa Francesc ha insistit, en diverses ocasions, que l’Església ha de ser pobra i pels pobres. Les seves paraules, i les actituds que l’acompanyen en tot moment, indiquen que l’opció preferencial pels pobres forma part del nucli doctrinal l’Església catòlica. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada