dimarts, 4 de març de 2014

Vèncer els límits de la política

És evident que la política passa per hores baixes. Es podrien enumerar els esdeveniments que són font de desafecció política. Per sort, segons diuen els analistes, la important desafecció no altera encara la confiança que els ciutadans tenen amb la política com instrument raonable per la convivència, sinó que afecta només al sistema polítics, les seves institucions i als seus actors més rellevants. Els conflictes no acaben de resoldre’s bé a través de la política, queden sempre molts temes oberts. En altres ocasions, els problemes no poden ser abordats fàcilment per la política perquè els centres de poder, no són polítics sinó que es troben situats en una altra esfera que escapa al control democràtic. Fins i tot, algunes tensions geopolítics demostren la incapacitat de previsió o control de les institucions polítiques.


Mentre passa això, la societat genera moviments polítics espontanis situats al marge del canals habituals de la política. Les dinàmiques creades per aquests moviments sobrepassen, en moltes ocasions, els límits establerts pel marc tradicional de la política. Les institucions polítiques clàssiques són constantment superades per aquests moviments i sovint són ells els que marquen l’agenda política. Aquest és el cas del recents esdeveniments produïts en el debat sobiranista a Catalunya. Entitats de la societat civil condicionen la mateixa política de les institucions de govern. Si bé aquestes entitats han estat afavorides o impulsades des dels propis partits polítics, després han fugit del seu control quan una part de la societat se’ls ha fet seus. És evident que cal una important reflexió entorn a la política i la necessitat de trobar noves formes d’expressió de les necessitats polítiques que tornin a recuperar el seu valor institucional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada