dimecres, 24 de setembre de 2014

Mare de Déu de la Mercè

La Mare de Déu de la Mercè és una Mare de Déu que neix de ela devoció barcelonina i vinculada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218. Avui es venera a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, la imatge actual és una talla de fusta d'estil gòtic del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues, amb un infant Jesús a la falda, d'un o dos segles després.

El costumari explica que tal dia com avui de l’any 1218, la Mare de Déu baixà del cel i visità al gran rei Jaume el Conqueridor al seu palau, on es trobava acompanyat pel seu confessor i conseller Pere Nolasc i el canonge de la Seu, Ramon de Penyafort. La Mare de Déu va demanar-los que fundessin una ordre de monjos cavallers amb la missió de redimir els pobres cristians que estiguessin captius dels sarraïns. Els tres personatges, honorats per la gran mercè de la visita de la Mare de Déu van posar tot el seu zel per acomplir l’encàrrec. A tal fi fundaren l’Ordre de la Mercè de redempció de captius, els frares mercedaris. Aquesta ordre fou molt activa a la fi de l’Edat Mitja i al principi de la Moderna. Deixà la seva activitat de redempció de captius a la fi de la pirateria dels sarraïns a la Mediterrània.

Segles més tard, el 1687, Barcelona va patir una plaga de llagosta, i es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè per vèncer aquest perill. Les advocacions foren escoltades i la plaga passa sense fer estralls. Des de llavors aquesta Marededéu se la coneix també com la Mare de Déu llagostera. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. El Papa Pius IX, però, no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868. La mare de Déu de la Mercè és copatrona de la ciutat de Barcelona, juntament amb Santa Eulàlia. D’alguna manera la primera és la patrona de la ciutat i la segona ho és de la diòcesi.

L’ordre religiosa del mercedaris pronunciaven quatre vots: els tres habituals de pobresa, castedat i obediència i el més característic de l'orde, el de lliurar-se ells personalment com a ostatges o lliurant llur vida, si fos necessari, per aquells captius que estaven a punt de perdre llur creença en la fe catòlica. Entre els segles XIV i XVIII foren nombroses les ocasions en què els pirates musulmans assaltaven les costes de llevant de la península Ibèrica. Com a conseqüència de les seves ràtzies s'emportaven captius a moltes persones de les àrees assaltades. Més tard, els pirates musulmans demanaven un rescat o bé els venien com a esclaus al nord d'Àfrica. Era en aquell moment on entraven en joc els mercedaris, ja que aquests anaven en processó per diferents pobles per tal de recollir almoines, tot oferint serveis religiosos a fi i efecte de recaptar els diners suficients per comprar la llibertat dels dissortats captius. Un cop aconseguits els diners, s'hi enviava un membre de l'orde per tal de fer el pagament o per lliurar-se en lloc del captiu en cas que no s'haguessin aconseguit els diners acordats. Aquest és el testimoniatge donat per sant Ramon Nonat, sant Serapi i sant Pere Ermengol, que foren torturats i assassinats a canvi de lliurar un captiu en lloc seu.

Així els mercedaris varen complir amb escreix la seva funció original, ja que es poden comptabilitzar un total de 344 redempcions i 60.000 persones alliberades de la seva captivitat. A partir de 1812 l'orde va deixar de banda la seva funció redemptora, ja que en teoria l'esclavitud s'havia abolit, motiu pel qual va començar a desenvolupar tasques de caràcter missioner i caritatiu. En aquells moment el ministre general dels mercedaris reformà l'orde per tal que atengués noves maneres de redempció de les "noves captivitats" que amenacen l'home: pobresa, marginació, addiccions, presó, etc. Els mercedaris, empesos per la caritat, es dediquen a Déu pel vot particular en virtut del qual prometen donar la seva pròpia vida, si fos necessari, com Crist va fer per nosaltres, per a alliberar de les noves formes d'esclavitud els cristians que estan en perill de perdre la seva fe.

Després que el papa declarés la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar festes al setembre. La festa de la Mercè prengué volada l’any 1902, quan sota l’impuls de Francesc Cambó, se celebrà una Festa Major que es convertí en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada