L’acord
parlamentari de fer una consulta el 9 de novembre segons la legalitat vigent és
una decisió ferma, ratificada en la sessió del parlament d’avui, que invita a
la ciutadania a comprometre’s amb la resolució dels seus representants. Això
vol dir que els ciutadans que expressaren la seva il·lusió cívica i festivament
el passat 11 de setembre han de ser convocats a un acte ple de solemnitat
litúrgica com és expressar el que volen, com expressió de la sobirana dels
catalans, pel futur de Catalunya. Cadascú tindrà unes motivacions particulars i
úniques per expressar les seves opinions, en un sentit o en un altre. Però no
es pot dubtar que tots els votants indicaran una voluntat única: definir quin futur
volen per ells, els seus i el país. Si bé la mirada al passat és plural, el vot
simbolitza una crida a l’esdevenidor.
La
consulta és l’únic camí per saber el que pensen i volen els ciutadans de
Catalunya sobre aquesta qüestió. Aquesta consulta, com a procés polític, té
unes regles i uns procediments que han de prendre’s seriosament. El pitjor que
es pot fer en política és fer el ridícul. El govern diu que ho té tot preparat
i previst. És bo saber-ho. Això dóna confiança de que anem pel bon camí. Però
també seria bo tenir la certesa que, en el cas de no poder fer-se la consulta
dins d’un procediment legal, l’alternativa no és cap vel·leïtat o astracanada.
Per més justificada que estigui la resposta radical de desobediència, aquesta
no tindrà mai el rang per homologar els seus objectius a qualsevol procés
democràtic. La comunitat internacional ha de saber i valorar que els catalans
fem les coses bé, amb seny i mesura. Quan convé també som arrauxats, però ara
no és el cas. Necessitem fer les coses bé per poder ser avalats pels països que
ens ha de reconèixer com ens polític independent. Aquestes han de ser les
nostres aspiracions.
Les
úniques urnes que tenen sentit el 9 de novembre són aquelles que han d’estar en
els col·legis electorals com a símbol d’un procés electoral formal i
democràtic. El que es pugui fer fora d’aquesta lògica, podrà tranquil·litzar
consciències o canalitzar ires; però no tindrà cap mena de sentit ni
credibilitat alhora de presentar al món les nostres aspiracions. Ara, quan
sembla que les dificultats per fer la consulta el dia 9 de novembre continuen barrant
el pas a les il·lusions de molts catalans cal estar més units que mai i afirmar
que és moments per l’acció política, de la negociació. És temps per la política
i la unitat. Si algú pensa en magnificents i amb força teatralitat està errat o
massa atabalat. Ara, més que mai, cal fer acció política responsable i serena.
Ara torna a ser el moment del seny i mesura. Perquè el que cal explicar als
catalans que els seus esforços no son en va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada