dissabte, 20 de setembre de 2014

Paraules vives

L’emotiu funeral d’en Narcís Castanyer fou presidit bàsicament per la Paraula i les paraules de comiat. Totes lectures de la litúrgia donaren sentit al seu compromís per la vida, la natura, la justícia i la solidaritat. La primera lectura, un llarg fragment de la primer carta de sant Pau als cristians de Corint, és tot un elogi de l’amor. L’apòstol explica la importància de l’estimar i concreta amb precisió que cal fer per estimar. El tex de 1Co 12,31-13,13 invocava el sentit de la fe, l’esperança i l’amor en la vida d’en Narcís. Però, tal com diu sant Pau, de tots tres l’amor és el més importan.

El salm responsorial, Sl 23, evoca la imatge del Bon Pastor. Era un salm per cantar-lo des del convenciment profund de la confiança en Déu. Ara que en Narcís “descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l'aigua”, la seva vida ha estat un testimoniatge profund de que val la penar confiar en el Senyor perquè es té la certesa que “ets vora meu”. La fe intensa ha estat font de sentit, consol i raó d’esperança personal i experiència comunitària. Per això tots hem cantat “El Senyor és el meu pastor: no em manca res” afirmant que la fe d’en Narcís confiava en la certesa de que Déu és provinent.


L’Evangeli, a més de sintetitzar les anteriors lectures, omplia de sentit el compromís per la justícia d’en Narcís, el seu amor després pels demés i la seva passió per la Natura, font de gaudi i contemplació del misteri de Déu. El text de Mateu (Mt 6,24-34) és prou clar “no es pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner”. A partir d’aquesta afirmació la vida d’en Narcís se’ns mostra com un acte de coherència a la radicalitat evangèlica. Lliure de tot sotmetiment interior a fer-se un nom o cercar els privilegis del món, en Narcís es lliurà al servei dels demés per aconseguir una millor justícia. En el seu itinerari vital intentà ser fidel al que diu sant Mateu “busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix”. De nou la confiança en Déu dóna la pau interior. En Narcís havia experimentat tant la plenitud de la presència de Déu en la Natura que vives les paraules d’aquest Evangeli “i del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen”. Narcís, tota la teva vida ha estat un testimoniatge de que la fe dóna sentit a l’existència i que viure vivifica la fe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada