Moviment de xaturanga

Segons els historiadors el joc original dels escacs actuals fou el xaturanga, joc que es practicava a l'Índia al segle VI dC i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia, l’any 530, i l'orient d'una banda, i cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals sorgí al sud-oest d'Europa en la segona meitat del segle XV a partir del xatranj. Aquest és el resultat de l'evolució del xaturanga. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs xinesos) i shogi (escacs japonesos). Hom pensa que tots ells provenen del xaturanga, originari de l'Índia al segle VI. Sigui quin sigui el joc practicat, sembla que la política hi ha moments que es com un joc d’escacs.

Ara, el President de la Generalitat es troba en una situació que, presentada a manera de dilema es pot resoldre com un moviment del joc d’escacs. En aquest joc no sempre s’insinua el que es vol fer, fins i tot es poden prendre algunes decisions per desorientar al contrincant i fer-li prendre estratègies equivocades que el poden dur a perdre la partida. Demà, un cop aprovada la Llei de Consultes pel Parlament de Catalunya i tenint un cap de setmana per davant què ha de fer el President Mas, ¿treure el decret de convocatòria o posposar aquest decret per més endavant?. Pot ser els més impacients reclamin anar per feina i signar el decret quan abans millot, però i si la jugada d’escacs és demorar-lo el màxim possible.

¿Què es guanya endarrerint el decret ?.  Tenir marge per veure quin és el proper moviment del govern de l’Estat. Si aquest decideix recórrer ràpidament la Llei de Consultes al Tribunal Constitucional el Parlament de Catalunya tindrà per endavant un preciós temps a favor per denunciar a quatre veus el comportament antidemocràtica del govern de Madrid per haver recorregut una llei aprovada per un parlament en exercici de la seva sobirania i reconeixement constitucional. El conflicte està servir i és una batalla que interessa plantejar per guanyar-ne de posteriors. La jugada d’escacs és moure només un peça i deixar que l’adversari s’equivoqui en el seu moviment. A veure que passarà.