La
societat catalana es troba en un moment cabdal. Una part important de catalans
volen decidir el futur de Catalunya, i de manera particular, la seva relació
amb l’Estat espanyol. Però el govern de Madrid i el principal partit de l’oposició
no deixen fer aquesta consulta. Aquest moment històric és únic i mereix un
lideratge excepcional i unes forces polítiques capaces de representar el
sentiment sobiranista d’una part dels catalans. Ara, més que mai, cal fer
política a tots els nivells i en tots els moments de la conjuntura. Fins i tot
quan les adversitats semblin torçar els camins cap al redreçament nacional de
Catalunya. En aquests moments delicats, el que cal és fer política d’alt nivell
i no gesticulacions estèrils incapaces de vèncer els entrebancs que solquen el
camí cap a la independència.
El
lideratge l’està exercint i ha de continuar fent-ho, el President de la
Generalitat. Aquest és el líder polític que cal en aquest moment de transició. Ell
és qui ens ha dut on ens trobem ara i ha de ser ell mateix el que faci possible
el lideratge polític, més enllà de les proclames impossibles, necessari per
superar tots els greus esculls cap a la recuperació de la sobirania de
Catalunya. Avui, no hi cap altre persona capaç d’oferir les millors garanties
que el procés endegat arribarà a bon port i que els beneficiaris serem els catalans.
Cal un lideratge sòlid, constant i mesurat, propi d’una persona sensata. El
president de la Generalitat ha sabut canalitzar i donar densitat política a
les il·lusions i demandes polítiques d’amplis sectors de la societat catalana.
Aquest diàleg entre acció de govern i societat és fonamental per garantir l’estabilitat
del procés de transició nacional.
Però
aquest camí, el President de la Generalitat no el pot fer sol. Cal endegar una
política d’ampli consens intentant, en aquests moments crítics i difícils,
sumar el màxim nombre de sensibilitats polítiques. La majoria parlamentària
actual, sent sòlida, no és suficient. Cal esforçar-se en sumar-hi sensibilitats
avui absents en aquesta majoria. Penso amb les corrents catalanistes i
sobiranistes que s’identifiquen amb la socialdemocràcia, el liberalisme progressista, el socialisme obert i altres
voluntats polítiques que tenen en comú ser persones sensates. Persones que
estimen Catalunya, que lluiten per la seva independència i afirmen, amb
convenciment i passió, la necessitat d’una major justícia i equitat social
sostinguda sobre la base d’una regeneració moral de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada