La
presència de nombrosos ciutadans musulmans occidentals en les files de les milícies
radicals del consolidat Estat Islàmic en territoris d’Iraq i Síria ha provocat
una revisió de la política seguida en aquests països per integrar
l’Islam amb normalitat. En un recent article a The Economist s’analitza el que s’ha fet als Estats Units d’Amèrica.
La primera, i important constatació, és que a Nord Amèrica el procés d’assimilació
no ha presentat els mateixos problemes que han tingut molts països d’Europa. La
comunitat musulmana als Estats Units és plural i procedent de diverses
tradicions. Els musulmans dels Estats Units difereixen d'Europa en quantitat i
origen. Tot i que no es pot preguntar censalment quina religió tenen els nord-americans,
es calcula que un 1% de la població és musulmana, enfront del 4,5% a Gran
Bretanya i el 5% a Alemanya.
Un
altre tret diferencial és que l’Islam nord-americà no està dominat per una sola
tradició o grup ètnic. Un estudi del Centre d'Investigació Pew, fet l’any 2011,
va trobar als Estats Units musulmans provinents de 77 països. En la majoria
dels països d'Europa occidental, per contra, tenen un o dos grups dominants: algerians
a França, marroquins i turcs a Holanda. Aquesta pluralitat de tradicions a Nord
America fa que els immigrants tinguin més dificultats en tancar-se en grups ètnics
apartant-se de la societat d’acollida. A més, aquesta diversitat contribueix a
augmentar la seva tolerància i obertura de mires vers la mateixa religió islàmica.
Un
altre fet diferencial és que els musulmans nord-americans tenen, en terme mig,
els mateixos ingressos que la resta de ciutadans. Situació que no es dóna en
els immigrants musulmans a Europa. El mateix es pot dir en relació als seus
estudis i formació. Aquesta circumstància fa que els musulmans a Nord-Amèrica
es sentin membres d’aquesta nació com qualsevol altra persona. Com a dada que
evidencia la peculiar situació de l’Islam a Nord-Amèrica és que, segons l’estudi
de Pew, el 15% de musulmans estan casats amb persones d’altre religió,
percentatge que és superior al que passa amb altres religions. Les anàlisis
sobre el perill de radicalització dels musulmans nord-americans demostren que són
poques les persones que han seguit aquest procés. Més aviat, els pocs casos que
s’han donat poden considerar-se anècdotes. Tota aquesta situació pot servir,
conclou l’article del The Economist
per explicar perquè en les files d’estrangers en les milícies de l’Estat Islàmic
hi hagi només un centenar de nord-americans enfront dels milers que aporten cada
un dels països amb més immigrants musulmans d’Occident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada