divendres, 11 de desembre de 2015

Déu no s’havia anat

En els anys 1960-1970 el pensament progressista de moda afirmava que Déu era ben mort i enterrat. Un segle després de que Marx, Nietzsche, Freud i tot l’estol dels "mestres de la sospita", els profetes filòsofs de la "mort de Déu", haguessin proclamat que la humanitat havia entrat en una etapa post-religiosa de la ma de la raó científica gràcies a la qual la secularització definitiva de la moral, les idees i  de la política eren definitives. Ara, mirant-ho amb perspectiva, tenim la impressió de que Déu no estava mort, sinó simplement adormit. I ara, molts anys després, algunes corrents religioses semblen obstinades a proclamar que Déu s’ha despertat del seu somni per venjar-se.

A la llum del que patrocinen algunes corrents religioses es té la impressió de que les religions han abandonat la fe i han esdevingut "ideologies assassines". Als països àrabs, per exemple, determinades interpretacions de l’islam en lloc d’impulsar els somnis de llibertat i democràcia, s'han transmutat donant pas al terrorisme islamista més bàrbar. En els territoris palestins ocupats, una ideologia "messiànica" culturalment força consolidada i pervertida ha dut als ultraortodoxos jueus a practicar la pitjor violència i, com a resposta, grups de musulmans han respost amb la seva interpretació de la llei del Talió. A alguns països europeus i als Estats Units els fonamentalistes protestants i els integrismes catòlics sorprenen per la seva fascinació per la violència, no només verbal, contra els partidaris de l'avortament, l'homosexualitat o les teories evolucionistes.

Davant d'aquesta situació les persones creient hem de preguntar-nos si el sagrat o lo religiós  sempre han estat origen de violències o el que succeeix és que són les persones les que han manipulat el sagrat i les religions per justificar i legitimar la seva pròpia violència. ¿On està la frontera entre la religió i els interessos mundans? Interessos que en un moment donat permeteren atorgar el qualificatiu de santa a unes guerres que no perseguien cap propòsit noble. Les persones tenim tendència a manipular a Déu a fi de defensar les nostres causes. Gott mit uns (Déu amb nosaltres) dient els cinturons militars nazis tot i que la ideologia nazi era fonamentalment atea. Déu mai s’ha apartat de la humanitat, només quan la humanitat s’aparta de Déu és quan les religions poden esdevenir ideologies violentes que cometen el pecat idolàtric de prendre el nom de Déu en va.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada