dijous, 3 de desembre de 2015

La llegenda del sant bevedor

Ahir començà el nou cicle de cinema espiritual impulsada per la Direcció General d’Afers Religiosos. No cal dir que és una iniciativa encertada i útil. La pel·lícula escollida per aquesta sessió inaugural fou La llegenda del sant bevedor del director italià Ermanno Olmi basada en el llibre homònim de Joseph Roth un dels majors escriptors centreeuropeus del segle XX. Roth, nascut a la Ucraïna quan formava part de l’imperi austrohongarès, morí a Paris l’any 1939 exiliat per la persecució nazi als jueus. Al final de la seva vida Joseph Roth s’havia convertit al catolicisme. L’elecció de la pel·lícula tot un encert. 

 El film d’Ermanno Olimi, premiat l’any 1988 amb la Palma d’Or del festival de Venècia, és una magnífica presentació d’un gran diàleg interior. La trama explica que sota els ponts del Sena viu Andreas Kartak, un borratxo sense ofici ni benefici. Allí, a les escalinates de pedra d'un d'aquests ponts, l'atzar canviarà completament la seva vida quan un cavaller ben vestit li ofereixi dos-cents francs per sortir de la indigència. La seva consciència li impedeix acceptar els diners perquè intueix que mai podrà tornar-lo. És una persona d’honor. Només la condició de restituir-los a Santa Tereseta de Lisieux a la seva església el farà canviar d'opinió. La pel·lícula, igual que el llibre, relata la crònica d'una derrota anunciada, de la caiguda en la ignomínia de l'ésser humà sota els efectes destructors de l'addicció a l’alcohol. Kartak es veu arrossegat per unes circumstàncies que no li permeten sortir del pou on està, i l'únic racó de la seva ànima que queda en peu és la seva honradesa, una honradesa que finalment també sucumbirà a la temptació.

Els diferents personatges que apareixen i desapareixen durant la pel·lícula, així com les diverses circumstàncies que assetgen a Andreas Kartak mostren els rostres de la humanitat davant el seu progressiu anorreament. La presència inicial del benefactor pot assimilar-se a la gratuïtat de Déu que vol salvar a Kartak de la seva situació. Tot i la progressiva degradació física que li provoca l’alcoholisme, hi ha grans escletxes que deixen entreveure la humanitat del personatge que, malgrat la seva situació és generós i solidari amb els necessitats, i defensa la integritat del seu honor com el seu gran tresor. Malgrat la proposta de redempció, reiterada de diverses maneres al llarg de la pel·lícula, Kartak no se’n surt de la seva addicció. No es produeix la salvació reconfortant de la seva guarició de l’alcoholisme, però pot ser aquest no era del model redempció proposada pel director i l’autor de la novel·la. Més aviat és el mostrar a l’espectador que la mort dolça del protagonista es produeix quan acaba d’acomplir la missió que se li havia encomanat, tornar els diners a l’església de Santa Tereseta de Lisieux. Allí, un cop acomplert la seva missió Kartak, havent salvat el seu honor, mor plàcidament en la sagristia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada