dijous, 24 de desembre de 2015

Nadal en la frontera

És vigília de Nadal. Mentre les famílies cristianes es preparen per celebrar aquesta festa, altres famílies, la majoria musulmanes, es troben caminant per les fronteres europees cercant un lloc on arrelar i refer les seves vides. Aquesta situació evoca també la viscuda per una jove parella que hagué d’anar a Betlem quan la dona esperava un fill, “també Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem” (Lc 2,4). Josep i Maria estaven de camí des de casa seva on s’havien d’empadronar d’acord amb el que havien dictat les autoritats. Avui, les terres europees s’han convertit també en terres de pas, de centenars de milers de persones en itinerància entre les seves cases i llocs imprecisos.

Quan arribà al moment d’infantar la dona ningú els pogué acollir “no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal” (Lc 2,7). ¿Quantes dones hauran infantat aquestes dies en les fronteres europees?, ¿quants infants com Jesús naixeran en terra estrangera?. Aquesta circumstància reflexa les misèries de les nostres societats. Mentre celebrem l’encarnació de Déu en un infant que serà la llum del món, moltes persones es troben cercant on poder residir perquè les hostilitats dels homes els ha foragitat de casa seva. El Nadal ens ha d’empènyer a renovar la nostra solidaritat amb el dolor d’aquesta humanitat que es troba en les nostres fronteres i ens ha de moure a treballar a favor de la construcció d’un món més juts sense odis ni enfrontaments.


Que tingueu un Bon Nadal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada