diumenge, 20 de desembre de 2015

Escoltar amb la mirada

¿És pot aguantar la mirada del sofriment?. La resposta hauria de ser no. Els ulls d’aquells que pateixen ens han de commoure. Però la mirada no és mai neutral. Les persones tenim un prejudici que condiciona com miren les injustícies. Perquè aquestes ens hauríem de commoure i generar compassió des d’on comprometre’ns a favor de la justícia. Però no sempre és així: podem tenir el cors endurits davant del clam del pobres, dels marginats o dels desfavorits, d’aquelles que necessiten de la nostra misericòrdia. En més d’una ocasió sembla que tinguem els cors de pedra, tot i tenir davant de la nostra mirada estes les injustícies del món.

Per obrir el nostre cor hem d’interrogar-nos sobre que impedeix la nostra compassió o la indiferència davant del sofriment. Pels cristians la mirada a l’altra que pateix és la mirada de Jesús o la mirada de Maria Magdalena al peu del creu. Per això resulta útil preguntar-nos sobre com seria la mirada de Jesús a la nostra realitat plena de desigualtats i marginacions. Aquest exercici ajuda a apropar-nos i comprendre la situació dels damnificats de les injustícies tal com Jesús ho feu amb els marginats del seu temps. A partir de la compassió hem de respondre amb un canvi en d’actitud davant la vida. Potser les prioritats ja no seran les mateixes i l’horitzó de felicitat pren una altra perspectiva. És així com la resposta a favor de la justícia és causa de conversió i es situa en el centre de les nostres pregàries. La pregària ajuda a donar sentit el que fem i no caure en el simple activisme. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada