Mentre s’acosta el Nadal la ciutat s’omple de llums i de reclams que conviden a consumir. Hi ha pocs pessebres en les botigues evocadors de la festivitat religiosa i sí molts eclèctics arbres plens de llums i regals. Les músiques de les tendes evoquen cançons estereotipades que només les sentim en aquestes festes. Si abans escoltàvem nadales ara sonen cançons angleses plenes de picarols de trineus i cantants melòdics de veu melosa. Al fer-se de nit s’encenen per damunt dels caps unes formes geomètriques il·luminades que s’han inaugurat al començament de la campanya d’hivern dels eixos comercials amb gran ressò mediàtic.
Els ciutadans cristians estem engolits per aquest brogit i el nostre Nadal corre el risc d’esdevenir un ritual més com tants tenim al llarg de l’any. Em resisteixo a que em prenguin el sentit del Nadal aprés afectuosament de petit i modelat de gran sota l’aprenentatge de la vivència cristiana. Mentre la societat s’ha anat secularitzant, fet que no em molesta, el risc és que l’experiència cristiana quedi derrotada per la superficialitat dels neons i els sopars d’empresa.
Per sort hi ha espais i recursos perquè això no passi. Avui, a Cristianisme i Justícia, institució on col·laboro com a voluntari, hem fet una petita eucaristia per compartir el valor del Nadal. Pels cristians, l’oració i la vida litúrgica són els referents sòlids que ens poden a ajudar a contemplar la joia de l’encarnació de Déu en Jesús que dóna sentit el dia de Nadal. Mentre fem el camí d’Advent ens podem preparar per aquest moment gràcies a l’oració, la lectura de textos de pietat, la contemplació de la Paraula de Déu i la litúrgia de cada dia. Fer-ho no exigeix massa temps i l’esperit en surt beneficiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada