dissabte, 19 de desembre de 2015

Glosses per la vida quotidiana

Les persones necessitem aprendre. Per aprendre cal desaprendre a fi de deixar entrar en el cor nous coneixements que ens canviïn. Per això cal obrir el cor per deixar-nos amarar de propostes que ens transformen fent-nos més lliures, bons i feliços. Fent-ho tenim la pau interior que ens permet viure reconciliats amb nosaltres i oberts a l'acolliment dels altres. “Feu que conegui, Senyor les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el Déu que ens salva" (Sl 25,4-5).

La felicitat està en el cor. Per arribar-hi cal emprendre el camí de la coherència; fer allò que ens permet estimar generosament als demés. La font de la veritable felicitat està en compartir la vida amb els demés i viure amb allò que estrictament necessitem per tenir una vida digna. Hem de ser despresos, deslliurar-nos del que es superflu i aprendre que tot poder és un servei als demés. "La gen preguntava a Joan "Així doncs, què hem de fer". Ell responia "Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i que tingui menjar que el comparteixi també amb els altres" (Lc 3, 11)

¿Com han de ser els governants? Aquesta preocupació la tenien també les persones de fe bíblica que pregaven a Déu. Alguns pregàries de l’Antic Testament expressen el desig de tenir bons governants.  En alguns salms s’indiquen els anhels de que esperen que tinguin els governants per fer la seva acció de govern. La suplica del salm 72 és una proposta de meditació pel dia abans de les eleccions.
"Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia al vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
Que les muntanyes duguin la pau al poble,
que duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fils dels pobres.
Que el benestar floreixi als seus dies
i mesos i anys abundi la pau" (Sl 71,1-7)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada