dimecres, 9 de març de 2016

Antecedents de l’Islam 19. Els natzarens i els àrabs enfrontats als jueus

Un cop els perses acompanyats dels jueus, els natzarens i els seus aliats àrabs quraixites conqueriren i s’instal·laren a Jerusalem organitzaren el seu govern. Aquesta aliança religiosa estigué durant tres anys al front del govern de la ciutat. Al llarg d’aquests anys intentaren tornar a reprendre el culte religiós a Jerusalem i tornar a fer sacrificis en les ruïnes del Temple. L’aliança era feble, de seguida es donaren tensions entre els jueus retornats i el grup de natzarens i àrabs que havien anat a Jerusalem per fer realitat el seu projecte messiànic de reconstrucció del Temple per tal de preparar el retorn del messies. Les diferencies entre uns i altres provocà l’enuig dels jueus rabínics. Les tensions amb els jueus rabínics era per l’ampliació que havien fet de la Torà amb el Talmud. Davant la magnitud del conflicte el general persa Romizané intervingué prenent partit a favor dels jueus rabínics. Els natzarens i els seus aliats àrabs foren expulsats de Jerusalem, primer, i després de tot Palestina. 

El retorn dels natzarens i àrabs a Síria no fou fàcil per les tropes d’àrabs quraixites i els seus líders religiosos natzarens. Era molt complex reintegrar aquestes persones a la vida dels pobles i dels caravanserrall; a la vida de la tribu o a les caravanes monòtones quan pocs anys enrere havien estar engrescades pel fervor religiós i s’havien exaltat incorporant-se a l’expedició promoguda pels perses. El retorn de Jerusalem es vivia com una fracàs perquè no havia vingut el messies esperat. Els experts consideren que bàsicament foren els àrabs quraixites, persones de mentalitat simple i senzilla, haurien tingut problemes per integrar aquesta experiència de fracàs.

És en aquest context quan probablement s’enforteix el paper d’un dirigent àrab quraixita, anomenat Muhàmmad, que havia actuat de líder polític i religiós dels àrabs que s’havien unit a l’aventura de conquesta de Jerusalem promoguda pels natzarens. Es probable que aquests, a la llum del seu fracàs i la consciència de la seva poca força, decidiren reforçar l’adoctrinament d’altres tribus àrabs a fi d’ampliar les seves aliances Aquest treball cohesió el grup àrab organitzat entorn a un líder anomenat Muhàmmad. De l’experiència de Jerusalem els natzarens conclourien que, malgrat el fracàs, la conquesta de la ciutat fou possible gràcies al coratge dels guerrers àrabs. De tal manera que, tot i el desastre, l’objectiu dels natzarens pot ser encara assolible si aconseguien tenir un grup àrab més convençut i més nombrós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada