dissabte, 26 de març de 2016

Dissabte Sant. Silencia i esperança

Dissabte sant és un dia que convida al i silenci i contemplació. Jesús és mort. El seu cos mortal reposa en la foscor d’un sepulcre. Tots els deixebles estan entristits i desorientats. No entenen el que està passant. El que havia de ser el Messies promès ha estat condemnat clavat en creu com un malfactor. El Mestre idealitzat està mort i els seus seguidors experimenten l’experiència de la soledat. Només uns pocs l’han acompanyat al peu de la creu. La resta estan amagats o neguen haver-lo conegut. Totes les esperances semblen acabades. L’esperança confiada sembla defraudada per la dura realitat de la mort, una mort en creu.

La creu ens identifica i dóna sentit a la nostra experiència creient. Dos trossos de fusta entrecreuats aporten significació a la pròpia confessió de fe. El pal llarg arrela la creu a la terra i s’enlaira cap el cel. Aporta la nostra voluntat de mirar cap un Déu que està transcendint la nostra vida, però que només el trobem en la mesura que estem arrelats a la realitat del món. Allí on la vida transcorre entre l’esperança de la justícia definitiva. La fusta horitzontal obre els braços de Jesús per abastar amb una gest d’obertura l’acolliment a tota la humanitat. En aquest gest ens sentim cridats a la fraternitat misericordiosa. Gràcies a la nostra compassió la justícia brolla de la fe. La mirada a la creu  dóna sentit a la teologia cristiana. En aquesta creu es troba sintetitzada tota la nostra confessió de fe.

La seva expiació ens redimeix i salva perquè Déu l’exaltarà del seu arroneament i el ressuscitarà. Aquesta serà la nostra Pasqua. Però per arribar aquest moment l’Església ens proposa el silenci del Dissabte Sant. És el dia del gran silenci per contemplar el sentit de la mort de Jesús i compartir el dolor per aquesta mort. Tot el dia es un camí contemplatiu de la nit que quedarà il·luminada pel gran esdeveniment de la Resurrecció. Duran el dissabte els creients meditem sobre el sentit de la Passió. És moment d’adonar-nos de les petites passions que tenim en la nostra vida, en el nostre entorn. Al peu de la creu ploren Maria i els amics més propers de Jesús. Els creients podem meditar durant el dissabte sant el sentit de la creu on, com Jesús, hi ha tants innocents crucificats per la indolència humana. Però no és contemplació estèril, desesperada, sabem que de l’arbre de la creu vindrà la salvació alliberadora de tota mort i injustícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada