dijous, 31 de març de 2016

Antecedents de l’Islam 26. Waraq, un judeonatzaré?

En els hadits de la Sunna hi ha algunes referències que mostren la trobada de l’islam amb els judeonatzarens. En els hadits s’esmenta a un personatge Waraqa ibn Nawfal presentat com a cosí de  la Khadija, la primera dona de Muhàmmad. Warawa era un sacerdot judeonatzaré prou coneixedor dels evangelis. En la compilació dels hadits feta per al Bukhâri es diu que que “el sacerdot Waraqa escrivia el llibre àrab. Ell escrivia de l’evangeli en àrab tot quant Déu volía que escrivís”. El més sorprenen en la compilació de Bukhâri és que es diu que al morir Waraqa la revelació a Muhàmmad es va interrompre durant un periode de tres anys.

Els experts consideren que Waraqa era un sacerdot judeonatzaré responsable d’una comunitat àrab dins de la tribu dels quraix, a la qual pertanyia Muhàmmad. Aquest sacerdot era una persona erudita i prou coneixedora dels textos sagrats que els transcrivia en hebreu o àrab. Sembla que Waraqa instruïa als àrabs en la fe dels judeonatzarens. Al Bukhâri explica que quan Mohàmmed tingué unes convulsions i escoltà les veus de la primera revelació la seva dona el portà a veure a Waraqa i aquest confessà que patia el mateix fenomen. Alguns erudits sostenen que Waraqa veié en Muhàmmad un continuador de les seves creences i dels seu treball divulgador i doctrinal entre els àrabs.

En els hadits s’esmenta que Waraqa transcrivia de l’Evangeli el que Déu volia” aquest fet podria indicar Waraqa estava composant un leccionari o recitat devocional adaptat als àrabs, adaptant el que ell considerava adaptable de l’Evangli. Sorprenentmen, el terme “al Corà” significa recitat o leccionari. En el propi Alcorà s’esmenta que existeix un Alcorà àrab (12,2;43,3) i un Alcorà estranger (41,44). Alguns experts islamòlegs consideren que aquestes coincidències donen que pensar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada