dilluns, 21 de març de 2016

Antecedents de l’Islam 24. Nova conquesta de Jerusalem, tot esperant el Messies

La tradició islàmic conte que a la mort d’Abu Bakr, primer successor de Muhàmmad, fou succeït per Omar. Aquest nou líder dirigí l’exèrcit i guià la comunitat àrab sempre sota la tutela dels natzarens. Alguns estudioses afirmen que Muhàmmad no hauria mort realment l’any 632 sinó l’any 634 i que el seu successor fou Omar, mentre que Abu Bakr hauria estat només un general sense haver arribat a tenir la consideració de califa. Mentrestant, l’afebliment polític de l’emperador romà de l’orient, Heracli, per les seves campanyes enfront dels perses, i castigat el seu poble per una sèrie d’epidèmies entre el segle VI i VII, facilità que el grup de natzarens i àrabs de Medina retornessis a Síria. En aquest país s’havien quedat un grup de natzarens i quraixites que no havien volgut emigrar deu anys enrere. 

 L’arribada a Síria dels emigrants, ara envoltats de prestigi, contribuí a un canvi d’escenari que afavorí l’adhesió dels natzarens i àrabs sirians, i tots plegats començaren la reconquesta d’aquest país als bizantins fins aquells moments potencia dominadora d’aquest territori. L’any 636 Síria quedà lliure del domini bizantí. Enfortits per la reconquesta de Síria, els anomenats emigrants, aliança de natzarens i àrabs, decidiren progressar militarment cap a Palestina i Jerusalem. Novament, Jerusalem era el gran objectiu. L’any 634 els àrabs acamparen entre Betlem i Jerusalem per començar el setge d’aquesta ciutat. Entre els anys 635 i 638, probablement el 637, la ciutat de Jerusalem es rendí al grup dels emigrants. Ara sí, un cop els emigrants prengueren el poder de Jerusalem, semblava que podien realitzar el seu gran projecte: reconstruir el temple i preparar el retorn del Messies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada