dilluns, 14 de març de 2016

Antecedents de l’Islam 21. L’emigració a Yathrib

Un nou fet històric torna a donar un impuls al projecte messiànic del grup dels natzarens i àrabs. Durant la llarga guerra que enfrontava a l’emperador romà d’Orient, Heracli, amb els perses, l’any 620 es produí una important contraofensiva de l’exèrcit romà. En poc temps aquests ocuparen els territoris del nord de Síria. Aquesta circumstància fou percebuda com un perill per aquelles natzarens i àrabs quraixites que aliats amb els perses havien intentat conquerir Jerusalem sota el comandament del general persa Romizanés. La por a una possible represàlia dels romans contra els natzarens i els àrabs en general fou origen d’una important tensió entre els que havien anat a conquerir Jerusalem i els que s’havien quedat a Síria sense aliar-se amb les tropes perses. Per evitar represàlies i conflictes que poguessin afectar afectessin al comerç de les caravanes, aquests últims convencen als primers a deixar Síria, a fugir a un altre indret ben lluny de les tropes bizantines.


El lloc destí fou Yathrib, una ciutat oasis del desert d’Aràbia on s’havien establert, des de feia força temps una important comunitat natzarena. Els membres d’aquest grup de la umma natzarena-àrab foren denominats emigrants, muhajirun en àrab. L’indret de Yathrib fou rebatejat com a Môdin, que en llegua àrab és Medina, el mateix nom que la ciutat on hi hagué la insurrecció jueva dels Macabeus en el segle II abans de Crist, “Tot just acabava de pronunciar aquestes paraules, quan un jueu, complint les ordres del rei, es va acostar davant de tothom a oferir un sacrifici sobre l'altar de Modín” (1er Macabeus 2,23). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada