dilluns, 7 de març de 2016

Organitzacions obertes o tancades

Les religions, com tota estructura social humana, necessita promoure la seva cohesió interna a fi d’assegurar la seva supervivència i perdurabilitat. Per fer-ho, les organitzacions socials s’esforcen per enfortir la seva coherència interna i la seva disciplina. Però, a la vegada, per tal de resultar atractives als membres i captar-ne de nous es troben sotmeses a dinàmiques exògenes d’obertura al seu entorn. Apertura i coherència són dos actituds generen un equilibri inestable en el qual es mouen la majoria d’institucions, entre les quals es troben també les religions.

Aquest equilibri pot decantar-se fàcilment cap a qualsevol dels extrems provocant reaccions oposades per contrarestar els efectes no desitjats. Així, un excés d’apertura a l’entorn, a les altres persones, al desconegut en definitiva, genera temor que es manifesta, a modus de defensa, un tancament de la institució, un increment de la preocupació per la coherència interna. També es manifesta un fenomen a l’inrevés. L’excessiva preocupació per la coherència interna, la disciplina i la homogeneïtat tanca les organitzacions i les allunya de tot el que és extern, tant altres persones com idees i visions diferents. El resultat és l’aparició d’organitzacions tancades i insensibles al diàleg amb el seu entorn. Aquest comportament organitzatiu té correspondència amb el caràcter de persones. De tal manera, que els individus d’amplitud de mires i de pensament creatiu es troben còmodes en organitzacions obertes, mentre que les persones timorates i pusil·lànimes, rígides i obcecades es troben còmodes amb institucions rígides i tancades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada