dimecres, 15 de març de 2017

La coranització de la política i la religió - I.

Fred M. Donner, professor expert en islam i el món àrab, a partir de l'anàlisi de les dades disponibles, considera que durant el període omeia les institucions de l'Estat islàmic foren repensades i, si calia nominades de nou, amb conceptes trets directament de l'Alcorà. L'objectiu d'aquest exercici era legitimar l'Estat i el govern omeia a partir de referents religiosos relacionats amb la revelació divina i els ensenyaments de Muhammad. Aquest exercici, que en principi pretenia consolidar el poder polític dels omeies, va proporcionar una identitat musulmana centrada en Muhammad i l'Alcorà. Aquest procés ideològic pot qualificar-se com coranización de la religió i de la política, o islamització de l'Estat.

Les evidències reunides per Donner suggereixen que Muhammad més aviat no va crear al principi una religió sinó que es va sumar-se i impulsar un corrent de renaixement monoteista que deuria existir en aquells moments. Mentre la creació d'una religió precisava d'estructurar els principis i normes que havien de regular la comunitat religiosa, l'afirmació monoteista comportava simplement reconèixer una fe i afirmar unes creences. Això últim, és el que sembla va fer Muhammad en un primer moment en La Meca. La comunitat de fe fundada per Muhammad, en els seus primers moments, s'identificà en la confessió de l'existència d'un Déu únic i res més. De tal manera que aquest monoteisme permetia reunir, en una sola comunitat de creients, als seguidors de Muhammad, jueus i cristians, ja que tots admetien l'existència d'un Déu únic. Hi ha diverses evidències d'això, potser la més notòria és l'anomenada Constitució de Medina.

Quan Muhammad s'instal·la amb els seus seguidors a Medina aportà a la societat del seu temps un grup humà les relacions, a diferència dels clans i tribus del seu temps, no estaven basades en el parentiu sinó en la fe. En concret, en la creença del monoteisme. Aquest renaixement del monoteisme va fer que els seguidors de Muhammad fossin identificats amb el nom de moviment de creients sense més qualificació. Aquesta designació era deguda al fet que els seguidors de Muhammad es denominaven a si mateixos com mu'minun, els creients. El terme mu'min, creient, o termes semblants, és usat unes 1.000 vegades a l'Alcorà en termes de presentar-los com els destinataris del llibre. El terme muslim només s'empra unes 100 vegades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada