dimarts, 14 de març de 2017

La retòrica i la sentència del 9N

En essència, la condemna de l’expresident Mas i de les ex conselleres Ortega i Rigau és per desobeir una ordre del Tribunal Constitucional. Si aquest és el nucli bàsic de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè cap tribunal, ni la fiscalia de l’estat, ha induït cap processament del Govern de Rajoy per incompliment reiterat de sentències del Tribunal Constitucional que donen la raó a Catalunya. Si algun està interessat en conèixer aquesta sentències pot consultar a http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-incompleix-fins-a-trenta-quatre-sentencies-del-tribunal-constitucional-i-del-tribunal-suprem/ . Des de la meva ignorància jurídica estic estorat per la diferència de criteri aplicable pels tribunals de justícia.

La prolífica retòrica dels redactors de sentències arriba a extrems inaudits. Per exemple, motiven que la desobediència fou voluntària perquè qualsevol persona amb “intel·ligència bàsica” podia interpretar sense error que el Tribunal Constitucional prohibia la consulta del 9N. Com que sóc de ciències, m’agradaria que algú em definís que és intel·ligència bàsica a fi de poder interpretar el que volen dir els jutges. Podrien dir el mateix, sense recórrer a un recurs retòric no objectivable. En la mateixa línia podria dir-se que l’expressió “màxima la tensió a la que es veieren sotmesos els valors constitucionals tan essencials en un Estat democràtic i de dret com són l’equilibri entre poders i el sotmetiment de tots a l’imperi de la Llei”. De nou, la retòrica fa una mala passada. Valors i principis, es presenten com a conceptes intercanviables. Els valors constitucionals són uns, alguns amb projecció a la moral cívica, i els principis constitucionals són uns altres, amb connotacions de caire més normatiu i d’ordenació jurídica. Feta la lectura de la sentència des del punt de vista de l’ús de la retòrica amb permet treure’n algunes conclusions. Que la retòrica en lloc d’ajudar desvirtua la significació dels raonaments i que, si es fa servir, esdevé un recurs per camuflar la ideologia subjacent en el llenguatge. Aspecte que resulta crític alhora d’administrar justícia.

Nota. Sobre l’ús dels conceptes valors i principis la mateixa sentència els fa servir de manera indistinta. Per exemple a la pàgina 83 es diu “En definitiva, al arrogarse el acusado D. Artur Mas i Gabarró la decisión última sobre la supuesta prevalencia o supeditación de deberes, pervirtió los principios democráticos de división y equilibrio entre poderes, e hizo quebrar una regla básica e imprescindible para una convivencia pacífica, la que pasa indefectiblemente por la sumisión de todos al imperio de la ley y al cumplimiento de las resoluciones judiciales”. Però a la pàgina 93 els principis s’han transformat en valors. “Estimamos adecuada y proporcional la reacción máxima prevista por el legislador para el delito de desobediencia, pues máxima ha sido la tensión a que se vieron sometidos valores constitucionales tan esenciales en un Estado democrático y de derecho como el equilibrio entre poderes y el sometimiento de todos al imperio de la Ley”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada