He llegit, durant aquests dies de Quaresma, el sermó 14 del recull De pauperum amore del bisbe Gregori Nazianzè (segle IV). Les seves
reflexions són ben actuals pels individus d’avui. El bisbe Gregori adverteix
que no podem tornar-nos mals administradors del que Déu ens ha donat. En cap
cas, ningú pot retenir el que no li pertany. Al contrari, cal “imitar l'equitat de Déu”. Si ho fem,
diu Gregori Nizianzé “no hi hauran
pobres”. No ens hem d’esmerçar “amuntegant
tresors i vetllant-los, mentre hi ha qui passa necessitat”. Els profetes
han avisat que aquesta actitud no plau als ulls de Déu.
Hem d’estimar i obrar “segons la llei primera i suprema de Déu, que fa ploure sobre justos i
injustos, fa sortir el sol igualment per a tots”. L’obra divina és
igualitària i justa. No discrimina ni fa favoritismes ni exclusions. “Ha deixat lliures les fonts, els rius i els
boscos per a tots els vivents de la terra, l'aire per als éssers alats i
l'aigua per als de vida aquàtica.” La vida és una oferta gratuïta feta per
Déu “amb esplendidesa i abundor” pel
gaudi de les criatures vivents sense excepcions. La justícia divina és tan
entenedora com repartir els bens de la creació “sense fer discriminacions, de manera que dóna proporcionalment a
cadascú el que necessita, i manifesta a tots les obres de la seva bondat.”
Aquesta és la equitat que complau a Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada