dijous, 30 de març de 2017

Venjança

Aquest és el títol de la darrera novel·la d’Andreu Claret. El títol sobte, però és una bona novel·la que recomano la seva atenta lectura. Cal llegir-la assaborint les paraules. Al final s’entén el perquè del títol. La novel·la té vàries lectures. Pot llegir-se com una novel·la d’intriga, plena d’emocions i moments inesperats protagonitzats per una feminista, un salafista i un ateu. Combinació perfecta que introdueix a un segon nivell de lectura ple de connotacions religioses. També és un homenatge de l’Andreu Claret a Alexandria, una ciutat que el té enamorat i que vol salvar de caure en la indiferència. Alexandria es projecte gloriosa en la gran figura de la filòsofa pagana Hipàtia. La novel·la és un homenatge a un de tants camins de veritat que han sorgit en la història de la humanitat. 

Les paraules pensades i encertadament triades permeten al lector retrobar els impulsos vitals oblidats. Andreu Claret a fet una novel·la que facilita el retrobament personal. L’argument està molt ben trobat, per més enllà de la trama, en la novel·la passa el sentit espiritual de la vida. És un relat ple de referents religiosos que situen l’esperit davant de la mundanitat. Dins d’una capça perduda pot haver-hi l’essència d’una nova religió, però l’Andreu Claret torna les religions al seu punt d’origen, allí on totes tenen els llocs comuns. Per això, sembla que té massa sentit conèixer el manuscrit velat d’Hipàtia. Alexandria ressuscita gràcies l’esperança de la humanitat expressada en les religions que en un moment determinat es trobaran en aquella ciutat. Mentrestant, la capça, en ella està el misteri de la novel·la, seguirà tancada. Cal llegir la magnífica novel·la d’Andreu Claret per entendre el sentit d’aquest capça.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada