Aquest és el títol de la darrera novel·la d’Andreu
Claret. El títol sobte, però és una bona novel·la que recomano la seva atenta
lectura. Cal llegir-la assaborint les paraules. Al final s’entén el perquè del
títol. La novel·la té vàries lectures. Pot llegir-se com una novel·la d’intriga,
plena d’emocions i moments inesperats protagonitzats per una feminista, un
salafista i un ateu. Combinació perfecta que introdueix a un segon nivell de
lectura ple de connotacions religioses. També és un homenatge de l’Andreu
Claret a Alexandria, una ciutat que el té enamorat i que vol salvar de caure en
la indiferència. Alexandria es projecte gloriosa en la gran figura de la
filòsofa pagana Hipàtia. La novel·la és un homenatge a un de tants camins de
veritat que han sorgit en la història de la humanitat.
Les paraules pensades i encertadament triades permeten
al lector retrobar els impulsos vitals oblidats. Andreu Claret a fet una
novel·la que facilita el retrobament personal. L’argument està molt ben trobat,
per més enllà de la trama, en la novel·la passa el sentit espiritual de la
vida. És un relat ple de referents religiosos que situen l’esperit davant de la
mundanitat. Dins d’una capça perduda pot haver-hi l’essència d’una nova
religió, però l’Andreu Claret torna les religions al seu punt d’origen, allí on
totes tenen els llocs comuns. Per això, sembla que té massa sentit conèixer el
manuscrit velat d’Hipàtia. Alexandria ressuscita gràcies l’esperança de la
humanitat expressada en les religions que en un moment determinat es trobaran
en aquella ciutat. Mentrestant, la capça, en ella està el misteri de la
novel·la, seguirà tancada. Cal llegir la magnífica novel·la d’Andreu Claret per
entendre el sentit d’aquest capça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada