dijous, 16 de març de 2017

La coranització de la política i la religió - II.

A la mort de Muhammad el moviment dels creients va ser liderat per una sèrie de persones que van ser denominades com Amir al-Mu'minin, expressió traduïda com a comandant de les creients. Al voltant de 75 o 100 anys després, el concepte ampli de comunitat de creients, en el qual s'incloïen tant els seguidors de Muhammad com a jueus i cristians per ser monoteistes, es va anar restringint fins al punt de referir-se únicament als que eren seguidors de l'Alcorà. Diu Donner que aquest procés de transformació de la comunitat de creients va ser acompanyat amb l'extensió de l'ocupació de dos termes extrets del propi Alcorà: islam i musulmà. El primer va començar a utilitzar-se per designar la nova religió i el segon per definir els seus seguidors. Un cop assumit aquest canvi conceptual, al voltant de l'any 700, sobre la naturalesa de la comunitat dels seguidors de Muhammad es va produir el fenomen de projectar aquests conceptes cap al passat. De tal manera que es va considerar que Muhammad havia fundat una religió, l'islam, i que des de l'inici seus seguidors eren musulmans. Aquest canvi conceptual es va introduir de forma gradual dintre de tal manera que al llarg del segle VII i VIII van coexistir les dues idees de comunitat de creients i islam per definir una mateixa realitat. Aquest procés va significar la recuperació de la figura de Muhammad especialment emfatitzant el seu paper de profeta i ressaltant la centralitat de l'Alcorà com a revelació de la paraula de Déu.

¿Aquest procés de recuperació de Muhammad i l'Alcorà significa que el seu paper va ser menor en la primitiva comunitat de creients? No hi ha una resposta precisa a aquesta qüestió al no tenir documentació que aporti informació sobre quin va ser el seu paper en la primitiva comunitat. És evident que tots dos, Muhammad i l'Alcorà, van ser determinants en l'aparició de la comunitat de creients, el que es desconeix és de quina manera van influir en el seu desenvolupament. A partir de la poca informació que es disposa es pot suggerir alguna hipòtesi al respecte. Pot ser que al principi l'Alcorà fos un llibre més dins de la col·lecció de llibres piadosos o espirituals que utilitzés aquesta comunitat de creients. El lideratge social i polític desenvolupat per Muhammad en aquesta primera etapa pot haver quedat eclipsat per la comprensió profètica de la seva figura. L'Alcorà presta poca atenció a Muhammad, gairebé ni és esmentat, atès que l'interès no està en la seva figura sinó a remarcar la importància de Déu. Tot són suposicions en no tenir fonts documentals sobre aquesta etapa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada