dijous, 27 de febrer de 2020

El descontent de les classes mitges i populars


Diuen que l’ascens de VOX s’explica, en bona mesura, per un sentiment d’abandonament experimentat per les classes mitges i populars. L'economista Thomas Piketty parla, en el seu recent assaig Capital i ideologia, d’aquest sentiment com la raó de l’aparició d’un replegament identitari com a resposta a les creixents desigualtats a Occident des de dècada de 1980. El descontentament dels sectors populars i la desorientació de les classes mitges explicaria l’increment dels populismes en els darrers anys. Alguns analistes parlen que els nous populismes recullen el vot dels ciutadans que vieuen en llocs oblidats. Es parla de la "la venjança dels llocs oblidats". Són territoris que reben cada vegada menys inversions, menys serveis, que han crescut molt menys que la mitjana, han perdut ocupació, productivitat, que tenen molt menys futur i per als quals no s'han ofert cap tipus de solucions. Aquests territoris prenen consciència de que el sistema els ha deixat desprotegit. L’alternativa és convertir-se en anti-sistemes. L’èxit dels partits populistes és que es presenten com a anti-sistema.

El nou populisme a Europa s’imposa amb un discurs anti-elit, un discurs anti-immigrants i un discurs anti-europeu. Perquè en aquesta triada veuen l’origen dels seus mals socials. La combinació d’aquests elements produeix la idea del "nosaltres enfront els altres". És un relat fàcil que simplifica la complexitat del moment present. En lloc d’intentar comprendre i explicar de forma entenedora el moment present, els partits neo-populistes s’erigeixen com l’alternativa sense masses complicacions interpretatives. El discurs d’estigmatitzar els altres funciona com explicació universal de la crisi actual. El problema és que els partits neo—populistes, quan arriben al poder, tampoc poden resoldre els problemes de les nostres societats generant més frustració als sectors populars i les classes mitges. I això és un perill perquè, a la fi d’aquesta dinàmica de descontentament generalitzat i en augment, que acusa a la política i a la democràcia com la causa de tots els mals, és la combinació perfecte per l’aparició dels messianismes polítics àvids de suprimir la democràcia en nom de les solucions definitives.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada