dijous, 6 de febrer de 2020

Paràbola dels talents


Sempre m’he trobat identificat amb el que es diu a la paràbola dels talents (Mt 25,14-30). Resulta sorprenent el que fa la persona temorosa: “vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent” (Mt 25,25). Aquesta actitud d’amagar el talent impedeix obtenir fruit dels talents que una persona té. El judici de l’amo és per la capacitat de rendir sobre els talents que han estat rebuts. En cap moment s’avalua el que s’hauria pogut fer si fos el cas de tenir més talents, sinó en funció dels dons rebuts.

Això que l’evangelista educa amb la paràbola dels talents és prou conegut i practicat habitual com l’excusa del mal pagador. En lloc de donar rendir comptes per allò que es té, es busca el subterfugi de justificar-se dient que s’hauria fet si s’hagués tingut més. Versió que té com a corol·lari: la culpa la tenen els altres. En tot cas, la fugida d’estudi és negar la responsabilitat en l’administració dels propis talents. Perquè el que cal és explicar que s’ha fet amb els talents que es tenen, no el que s’hauria pogut fer en el cas de tenir-ne més. No es tracta d’amar sota terra el talents, sinó procurar fer-los rendir

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada