dimarts, 25 de febrer de 2020

VOX, de la demanda a l’oferta


El diari el País ha publicat recentment un bon reportatge sobre l’aparició de VOX i el seu èxit electoral. La tesi de l’article és que quan Vox va néixer, “el seu votant ja hi era, tot i que encara no ho sabia”. Fonamenta aquesta opinió en els estudis demoscòpics del CIS. El desembre de 2013 un terç dels espanyols opinava que s’havia de tornar a centralitzar l'Estat d'autonomies. L'atur, la corrupció i els polítics eren, per aquest ordre, les seves principals preocupacions. Més del 50% dels enquestats estaven d'acord amb l'afirmació: "Els immigrants li treuen la feina als espanyols" segons una enquesta de 2014. Un 23% tenien “poca  o cap simpatia" als moviments feministes i un 28% li tenia "poca o cap" simpatia a les organitzacions de gais i lesbianes (enquesta de 2010); un 47% veia en la Llei Integral de Violència de Gènere un instrument "poc o gens" eficaç; i un 60% estava "molt o bastant d'acord" amb la idea que algunes dones interposen denúncies falses "per obtenir beneficis econòmics i fer mal a les seves parelles", segons una enquesta de 2012.

Per aquests anys el país tenia uns 4,7 milions d'aturats; la dreta tradicional estava al Govern i molts dels seus dirigents estaven sotmesos a investigacions judicials. Per altre part, la pressió fiscal havia augmentat des de la crisi i s'havien destruït més de 180.000 empreses; més del 80% dels enquestats consideraven la situació política i econòmica com a "dolenta o molt dolenta". En relació a l’orientació política, quan es preguntava als ciutadans si eren d'esquerres o de dretes, un 29% responia "no sé" o "no contesto". Totes aquestes dates evidenciaven que hi havia una demanda que no trobava expressió política. Simplement, faltava l'oferta. Vox es va registrar el 2013. Un any després Santiago Abascal ocupà la seva direcció. En les seves dues primeres eleccions generals, el 2015 i 2016, va acostar-se als 50.000 vots. En les terceres, a l'abril de 2019, va superar els 2,6 milions; en les últimes, les de l'10-N, els 3,6 milions. Al final, l’oferta política de VOX trobà el seu públic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada