dissabte, 1 de febrer de 2020

Glosses per la vida quotidiana


 Creure és una gràcia que es té. Certament, no tothom la té. Tenir fe comporta gratitud i això implica compartir amb els altres la bondat de l’amor. El do de la gràcia no ha d’amagar-se en la intimitat del cor sinó testimoniar-la allà on els individus semblen ignorar-la. “És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de conèixer” (Mc 4,21-22)

Hi ha moments que podem pensar que les desitjades transformacions socials no arriben, que tot va massa lent. Podem arribar a dubtar de l’eficàcia dels nostres esforços per fer possible modificar tantes injustícies i desigualtats. La nostra impaciència ens impedeix veure com avança el canvi a partir de petites iniciatives que avancen en la direcció proposada. “A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra” (Mc 4,30-32).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada