El camí cap a la felicitat és troba
en la tranquil·litat d’esperit. Neix de la consciència de que, a l’arribar a la
fi del dia i fer repàs del que s’ha fet, es descobreix que s’ha actuat amb
justícia, s’ha estimat amb respecte i s’han acollit les esperances dels altres.
“Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor,
visiteu-nos, veniu a salvar-nos”.
(Salm 105)
Un risc de les persones
religioses és voler tancar Déu a la seva església i pensar que en tenen la
propietat. Fins i tot, pensar amb una certa etnicitat de Déu. Aquesta idea de
formar part del poble escollit empobrei la universalitat del missatge religiós
i tanca les portes al fecunda diàleg interreligiós. “Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu;
però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens
adreçarem als pagans.” (Fets 13,46).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada