Sense consens moral no es pot governar. Els governants han de tenir clar quins són els referents ètics per la seva acció de govern i la ciutadania ha de tenir clars els límits que estableixen la convivència cívica. Encara que sigui una ètica de mínims, han d’haver-hi unes pautes de comportament acceptades per tothom i considerades moralment vàlides. El relativisme moral no és una virtut, sinó una situació que empobreix la societat. La manca de referents morals crea inseguretat perquè situa a les persones davant la desconcertant tessitura on tot va i res pot ser criticat.
Quan el consens moral es debilita, les estructures bàsiques per la convivència queden afectades. Així és possible confondre el respecte amb la permissivitat o el desinterès pels valors que estan en joc en l’espai públic. Fins ara, l’acció de govern semblava allunyada de la gestió del valors cívics, ja que semblava que aquest era un camp que quedava al marge de l’agenda política. Però cada cop és més evident que cal governar amb valors i pels valors.
Quan el consens moral es debilita, les estructures bàsiques per la convivència queden afectades. Així és possible confondre el respecte amb la permissivitat o el desinterès pels valors que estan en joc en l’espai públic. Fins ara, l’acció de govern semblava allunyada de la gestió del valors cívics, ja que semblava que aquest era un camp que quedava al marge de l’agenda política. Però cada cop és més evident que cal governar amb valors i pels valors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada