(Extracte d'un article que vaig publicar amb el títol “Diàlegs per a un amic neoliberal” en el llibre “El neoliberalismo en cuestión” obra col•lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris anotats entre parèntesis són notes addicionals per situar el text en el context actual).
¿Quins són els límits del desenvolupament del benestar?. Ara, quan molts dels èxits assolits per les polítiques socials modernes han estat assumits com a propis pels diferents liberalismes, hem de reconduir part del debat cap als propis límits del model. ¿Té límits el benestar?, ¿podem seguir desenvolupant-ho de manera il•limitada?. La resposta té aspectes de dilema. D'acord amb la proposta de redistribució equitativa plena, hauríem d'advocar per un creixement controlat fins a aconseguir uns nivells acceptables d'igualtat. Però, si també ens preocupem per la producció de riquesa, la qüestió es torna més complexa. Avui ens enfrontem amb el fet que un progrés cap a una major equitat als països del Nord pot ser font d'insolidaritat entre països, especialment amb els de el Sud, i una permanent agressió del medi natural. Els senyals ecològics ens adverteixen sobre la necessitat de procedir a un canvi en el model de desenvolupament.
El creixement econòmic dels propers anys ha de "superar la concepció quantitativa del progrés i substituir-la per una concepció qualitativa" a fi de promoure l'equitat i la solidaritat, i ha de ser respectuós amb el medi ambient. No és menys cert que es tracta d'un acord complex, on s'entremesclen molts interessos, no sempre coincidents, però, tal com assenyala l'últim informe del Club de Roma, sinó arribem a uns acords sobre aquests aspectes ens encaminem al desastre. El diàleg obert ha de permetre'ns aconseguir el desitjat i necessari consens per equilibrar el desenvolupament econòmic amb l'ecologia.
En les línies anteriors (els anteriors post en aquesta ocasió) han anat desgranant-se algunes de les idees inventariades que constitueixen l'índex d'aquest diàleg obert amb les diferents aparences que adopta el liberalisme en el nostre temps. Si amb el progrés del diàleg aconseguim aconseguir alguns acords al voltant d'aquests valors, molt probablement podrem donar passos decisius cap a una societat del futur en el qual tan important seran els drets socials com les oportunitats d'elecció. Però a més haurem buidat de l'horitzó velles disputes que, si persisteixen massa sense resoldre's, impediran veure els nous problemes que avui reclamen idees noves. Les forces emancipadores han de tractar d'influir sobre els mecanismes que produeixen les igualtats i impedeixen la felicitat de les persones. La urgència del moment és actuar sobre les causes i no sobre els símptomes. El repte important de la nostra època és planificar la igualtat, no intervenir sobre la desigualtat. Atès que el Mercat és el model acceptat per tots com a mecanisme fonamental de distribució el desenvolupament econòmic del futur ha de permetre intervenir en una triple direcció: a) aconseguir una major productivitat i eficiència; b) aconseguir el major grau d'equitat possible (dimensió serveixen com a molt per entendre el present, però poc ens aporten per a social); c) preservar el medi ambient (dimensió ecològica); d) potenciar un nou ordre econòmic mundial (dimensió internacional). Hem d'imaginar un nou paradigma. Avui estem vivint de prestat d'antics pensadors del passat, ara ens toca construir el futur.
(Amb aquest post s’acaba tota aquesta sèrie dedicada al diàleg amb el pensament liberal modern)
¿Quins són els límits del desenvolupament del benestar?. Ara, quan molts dels èxits assolits per les polítiques socials modernes han estat assumits com a propis pels diferents liberalismes, hem de reconduir part del debat cap als propis límits del model. ¿Té límits el benestar?, ¿podem seguir desenvolupant-ho de manera il•limitada?. La resposta té aspectes de dilema. D'acord amb la proposta de redistribució equitativa plena, hauríem d'advocar per un creixement controlat fins a aconseguir uns nivells acceptables d'igualtat. Però, si també ens preocupem per la producció de riquesa, la qüestió es torna més complexa. Avui ens enfrontem amb el fet que un progrés cap a una major equitat als països del Nord pot ser font d'insolidaritat entre països, especialment amb els de el Sud, i una permanent agressió del medi natural. Els senyals ecològics ens adverteixen sobre la necessitat de procedir a un canvi en el model de desenvolupament.
El creixement econòmic dels propers anys ha de "superar la concepció quantitativa del progrés i substituir-la per una concepció qualitativa" a fi de promoure l'equitat i la solidaritat, i ha de ser respectuós amb el medi ambient. No és menys cert que es tracta d'un acord complex, on s'entremesclen molts interessos, no sempre coincidents, però, tal com assenyala l'últim informe del Club de Roma, sinó arribem a uns acords sobre aquests aspectes ens encaminem al desastre. El diàleg obert ha de permetre'ns aconseguir el desitjat i necessari consens per equilibrar el desenvolupament econòmic amb l'ecologia.
En les línies anteriors (els anteriors post en aquesta ocasió) han anat desgranant-se algunes de les idees inventariades que constitueixen l'índex d'aquest diàleg obert amb les diferents aparences que adopta el liberalisme en el nostre temps. Si amb el progrés del diàleg aconseguim aconseguir alguns acords al voltant d'aquests valors, molt probablement podrem donar passos decisius cap a una societat del futur en el qual tan important seran els drets socials com les oportunitats d'elecció. Però a més haurem buidat de l'horitzó velles disputes que, si persisteixen massa sense resoldre's, impediran veure els nous problemes que avui reclamen idees noves. Les forces emancipadores han de tractar d'influir sobre els mecanismes que produeixen les igualtats i impedeixen la felicitat de les persones. La urgència del moment és actuar sobre les causes i no sobre els símptomes. El repte important de la nostra època és planificar la igualtat, no intervenir sobre la desigualtat. Atès que el Mercat és el model acceptat per tots com a mecanisme fonamental de distribució el desenvolupament econòmic del futur ha de permetre intervenir en una triple direcció: a) aconseguir una major productivitat i eficiència; b) aconseguir el major grau d'equitat possible (dimensió serveixen com a molt per entendre el present, però poc ens aporten per a social); c) preservar el medi ambient (dimensió ecològica); d) potenciar un nou ordre econòmic mundial (dimensió internacional). Hem d'imaginar un nou paradigma. Avui estem vivint de prestat d'antics pensadors del passat, ara ens toca construir el futur.
(Amb aquest post s’acaba tota aquesta sèrie dedicada al diàleg amb el pensament liberal modern)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada