(Extracte d'un article que vaig publicar amb el títol “Diàlegs per a un amic neoliberal” en el llibre “El neoliberalismo en cuestión” obra col•lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris anotats entre parèntesis són notes addicionals per situar el text en el context actual).
L'equitat també es projecta sobre la justícia, doncs el dilema no se situa tant entre igualtat i justícia, sinó entre justícia i equitat. L'exercici de la justícia apareix estretament vinculat amb l'equitat. Crec sincerament que el concepte de justícia distributiva s'aproxima més al concepte d'equitat, segons la qual una assignació seria equitativa "si en ella cada individu considera que el vector de consum que li ha correspost és superior (li produeix major utilitat) que qualsevol dels quals han rebut, en la mateixa assignació, els altres consumidors" (En "Justicia, equidad y eficiencia". Hacienda Pública Española nº 51, 1978 pàg.213. La moderna concepció de justícia va estretament unida al principi de justícia social. Aquesta "és un tipus relativament nou de justícia, la qual cosa reivindica, per sobre de tot, una més justa distribució. Aquesta és la raó per la qual podem parlar d'ella dins del marc (més ampli) de la justícia distributiva" (Heller,A. "Los movimientos socialistas y la justicia social", en El Socialismo del Futuro nº 4, 1991 pág. 39.
Al voltant de la justícia distributiva s'han desenvolupat dues actituds durant molt de temps enfrontades i abismalment distanciades. Per les corrents més propers al liberalisme la justícia distributiva consisteix a donar a cadascun d'acord amb els seus mèrits; en l'altre extrem se situarien els partidaris d'una justícia redistributiva segons la qual: a cadascú segons les seves necessitats. Ara, després d'haver comprovat els fracassos causats pel darwinisme social, aplicació extrema de la primera actitud, i la incapacitat dels diversos models del socialisme real, pretesa realització històrica de la segona actitud, seria aconsellable progressar cap a un intent de síntesi que permetés conjuminar el mèrit (construït sobre la competitivitat, l'esforç personal, l'ambició) amb l'atenció a les necessitats personals a través de la solidaritat i una orientació preferent cap a la igualtat.
L'extensió equitativa de la llibertat i la justícia comporta que els sistemes jurídics i culturals estiguin presidits pel sentit de la justícia distributiva. Un tema recurrent en aquesta trobada dialogant amb els liberalismes ha estat el paper de l'Estat. En apartats anteriors ja s'ha parlat de la necessitat que aquell, mitjançant una pràctica redistributiva, procuri que els béns socials no quedin a mercè exclusiva de la lògica del mercat. Aquesta apreciació considera les estructures estatals com a operants a favor de la justícia, de tal manera que "una política solidària no pot existir sense el compromís de l'Estat" García Roca ,J. "Compasión, equidad y justicia". Iglesia Viva nº 156. València 1991. página 58. Però ara comencem a descobrir que això, encara que sigui necessari no és suficient per atendre la complexitat de les societats modernes. Doncs en aquestes han aparegut nombrosos conflictes que no són explicables ni es poden solucionar per una millora continuada dels mecanismes distributius de la riquesa. Aquests problemes nous, inèdits en els debats vells amb el liberalisme, exigeixen nous escenaris per prosseguir el diàleg ajusto del mercat i els seus aspectes col·laterals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada