Es divertida, per qualificar-ho de manera amable, la reiterada polèmica entre el President de les Corts i el Ministre d'Indústria per l’ús de la corbata. No crec que sigui un tema d’educació en urbanitat, ni de cortesia parlamentària; sinó de sentit pragmàtic. També hom podria sospitar que, darrera de l’ús d’aquest complement, hi ha una projecció d'unes costums pròpies d'una part de la societat. Sector social que ha fet de les seves normes particulars la norma general. A més, es podria interpretar que és també un signe de virilitat, ja que els debats sobre l’ús de la corbata en seu parlamentària no comporta debatre la vestimenta de les diputades. Les quals, per alguna raó que se m’escapa, se’ls permet mes informalitat a la vestimenta.
El vestit afirma uns valors. Es una manera de fer-los públics i notoris en un context on la imatge també comunica. La vestimenta és un acte d’afirmació d'uns valors personals Recordo que, en una època que anava molt per Madrid, una persona va dir-me: es nota que ets català. Per què?, vaig preguntar. Per les teves corbates, va respondre'm aquesta persona. A continuació, afegí, a més les meves camises i americanes contrastaven amb la vestimenta de la Villa de la Corte i el Reino. Era cert, jo mateix notava que anava diferent dels que m’envoltaven. Tant es val que fossin de dretes o d’esquerres, del centre que mira a l’esquerra o de la dreta centrada, tots anaven igual. Tots transmetien un avorriment estètic impressionat. Em comunicaven un sentit de la vida que no era el meu i una formalitat imposada. Capaç de se abandonada ràpidament els caps de setmana quan es deixava l'uniforme de treball i tothom es vestia d’esport però, sense deixar els mateixos patrons. Mai m’hauria vestit com ells, ni els dissabtes ni els diumenges.
El vestit afirma uns valors. Es una manera de fer-los públics i notoris en un context on la imatge també comunica. La vestimenta és un acte d’afirmació d'uns valors personals Recordo que, en una època que anava molt per Madrid, una persona va dir-me: es nota que ets català. Per què?, vaig preguntar. Per les teves corbates, va respondre'm aquesta persona. A continuació, afegí, a més les meves camises i americanes contrastaven amb la vestimenta de la Villa de la Corte i el Reino. Era cert, jo mateix notava que anava diferent dels que m’envoltaven. Tant es val que fossin de dretes o d’esquerres, del centre que mira a l’esquerra o de la dreta centrada, tots anaven igual. Tots transmetien un avorriment estètic impressionat. Em comunicaven un sentit de la vida que no era el meu i una formalitat imposada. Capaç de se abandonada ràpidament els caps de setmana quan es deixava l'uniforme de treball i tothom es vestia d’esport però, sense deixar els mateixos patrons. Mai m’hauria vestit com ells, ni els dissabtes ni els diumenges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada