(Extracte d'un article que vaig publicar amb el títol “Diàlegs per a un amic neoliberal” en el llibre “El neoliberalismo en cuestión” obra col·lectiva de Cristianisme i Justícia publicat per Sal Terrae en 1993. Els comentaris anotats entre parèntesis són notes addicionals per situar el text en el context actual).
En la recerca de punts de trobada amb el pensament liberal hem de prestar major atenció al paper que la llibertat ha d'exercir en el desenvolupament de les societats occidentals. És necessari seguir insistint en la irrenunciable defensa de la llibertat, tant personal com a col·lectiva, davant els riscos de limitació que puguin exercir l'Estat i el Mercat. Únicament si som conscients d'aquests perills podrem preveure, potser amb major fortuna, una nova idolatrització del Mercat. Assumir la conveniència de la lògica del Mercat comporta, també, exigir la total reciprocitat de l'exercici de la llibertat a fi de poder desenvolupar, amb plenitud, els efectes positius de la competència. De no ser així, només es coneixeria la llibertat per uns quants i la riquesa per a uns pocs. Es tractaria, després d'un llarg tros recorregut, reprendre l'ideal de competència utòpica present en els clàssics liberals, per els qui "la competència, a fi de resultar una energia ordenadora dels intercanvis econòmics, havia d'inscriure's en un ordenament jurídic que limités els drets de cadascun amb els iguals drets dels altres, i havia de practicar-se des d'una actitud ètica que tingués en compte les conseqüències, sobre els altres membres de la societat, de les pròpies accions en recerca del ben particular. Amb això la competència no entrava en contradicció amb la democràcia, ni amb la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, ni amb la llibertat de tots al mercat" (Sebastian, L. "La gran contradicció del neo-liberalisme modern" Quaderns Cristianisme i Justícia,nº 29. Barcelona 1989 pág.15.)
En aquest recuperació del sentit darrer del concepte de la competència també podem establir una aproximació amb alguns liberalismes, especialment amb aquells que s'han manifestat en contra del poder il·limitat dels monopolis o amb altres formes de poder que atempten contra aquesta reciprocitat de la llibertat i amb "la concepció ètica subjacent en la noció clàssica de la competència" (ibi). Si donem per admesa la importància que té la competència per estimular el desenvolupament, hem de buscar un acord per revisar el paper a exercir pels monopolis en aquest context i, molt especialment, reconsiderar les polítiques proteccionistes perquè no segueixin entorpint els processos econòmics del Sud.
Els fets demostren que la tensió proteccionisme/lliurecanvisme, ja anunciada en els seus orígens pel liberalisme, ha anat en augment afavorint, de forma desigual, als països rics i perjudicant, majorment, als països pobres. Aquesta situació reclama una reordenació de les relacions comercials internacionals, sent especialment aconsellable, atès que existeixen enormes coincidències a respectar el lliure funcionament de l'oferta i la demanda, trobar una autoritat mundial capaç d'evitar que els poders de les transnacionals ofeguin els avantatges competitius dels països del Tercer Món. El rebuig del creixent poder dels monopolis crea consens tant pels seus efectes distorsionadors de la competència, i amb això de les pròpies lleis del mercat, com per comportar una important concentració de poder econòmic el qual s'associa un imparable domini polític, freturós de tota legitimitat democràtica, que altera els paràmetres del sistema democràtic. Crec que podem coincidir amb amplis sectors liberals per conjugar aquest perill i donar un nou impuls al desenvolupament de la democràcia.
En la recerca de punts de trobada amb el pensament liberal hem de prestar major atenció al paper que la llibertat ha d'exercir en el desenvolupament de les societats occidentals. És necessari seguir insistint en la irrenunciable defensa de la llibertat, tant personal com a col·lectiva, davant els riscos de limitació que puguin exercir l'Estat i el Mercat. Únicament si som conscients d'aquests perills podrem preveure, potser amb major fortuna, una nova idolatrització del Mercat. Assumir la conveniència de la lògica del Mercat comporta, també, exigir la total reciprocitat de l'exercici de la llibertat a fi de poder desenvolupar, amb plenitud, els efectes positius de la competència. De no ser així, només es coneixeria la llibertat per uns quants i la riquesa per a uns pocs. Es tractaria, després d'un llarg tros recorregut, reprendre l'ideal de competència utòpica present en els clàssics liberals, per els qui "la competència, a fi de resultar una energia ordenadora dels intercanvis econòmics, havia d'inscriure's en un ordenament jurídic que limités els drets de cadascun amb els iguals drets dels altres, i havia de practicar-se des d'una actitud ètica que tingués en compte les conseqüències, sobre els altres membres de la societat, de les pròpies accions en recerca del ben particular. Amb això la competència no entrava en contradicció amb la democràcia, ni amb la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, ni amb la llibertat de tots al mercat" (Sebastian, L. "La gran contradicció del neo-liberalisme modern" Quaderns Cristianisme i Justícia,nº 29. Barcelona 1989 pág.15.)
En aquest recuperació del sentit darrer del concepte de la competència també podem establir una aproximació amb alguns liberalismes, especialment amb aquells que s'han manifestat en contra del poder il·limitat dels monopolis o amb altres formes de poder que atempten contra aquesta reciprocitat de la llibertat i amb "la concepció ètica subjacent en la noció clàssica de la competència" (ibi). Si donem per admesa la importància que té la competència per estimular el desenvolupament, hem de buscar un acord per revisar el paper a exercir pels monopolis en aquest context i, molt especialment, reconsiderar les polítiques proteccionistes perquè no segueixin entorpint els processos econòmics del Sud.
Els fets demostren que la tensió proteccionisme/lliurecanvisme, ja anunciada en els seus orígens pel liberalisme, ha anat en augment afavorint, de forma desigual, als països rics i perjudicant, majorment, als països pobres. Aquesta situació reclama una reordenació de les relacions comercials internacionals, sent especialment aconsellable, atès que existeixen enormes coincidències a respectar el lliure funcionament de l'oferta i la demanda, trobar una autoritat mundial capaç d'evitar que els poders de les transnacionals ofeguin els avantatges competitius dels països del Tercer Món. El rebuig del creixent poder dels monopolis crea consens tant pels seus efectes distorsionadors de la competència, i amb això de les pròpies lleis del mercat, com per comportar una important concentració de poder econòmic el qual s'associa un imparable domini polític, freturós de tota legitimitat democràtica, que altera els paràmetres del sistema democràtic. Crec que podem coincidir amb amplis sectors liberals per conjugar aquest perill i donar un nou impuls al desenvolupament de la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada