El divendres 1 de juliol tingué lloc el funeral per el pare jesuïta Ignasi Salvat. A l’església dels jesuïtes de Casp no s’hi cabia. Era emocionant experimentar el sentit de comunitats tramés per la munió de persones que volgueren acompanyar en la pregària el record del recent traspàs de l’Ignasi. Amor, amor, amor i més amor. Així resumí el pare Josep Rambla el to vital de la vida del seu company Ignasi Salvat. Les paraules d’en Josep foren una perfecta síntesi de l’àmplia vida del que fou amic de totes les persones que ens aplegarem a l’església de Casp.
L’eucaristia fou intensa. Hi havia una gran identificació amb el testimoni de vida de l’Ignasi Salvat. Una gran diversitat de persones, pels seus orígens, condicions i pensament s’aplegaren per participar íntimament en l’evocació del record de l’amic mort. Hi havia gent important al costat d’altres menys importants i molta gent anònima. Però tots units per les ganes d’evocar i afirmar l’amor que Ignasi Salvat tingué per tots nosaltres. El seu amor a mans plenes presidí l’eucaristia i per això ell perdura eternament.
A l’acabar, es produí el càlid fenomen del retrobament humà que tant estimulava l’Ignasi Salvat. Els assistents allargaren la cerimònia religiosa al carrer en un llarg acomiadament. La gent parlava i es saludava amb els comentaris distesos i divertits que l’Ignasi alegre solia fer o amb to de gran finezza que l’Ignasi murri també sabia administrar. La comunió d’amor i amistat, la convicció de que a l’església de Casp hi havia part de la comunitat viva i activa de l’església catalana. Hem de continuar treballant pel llegat que ens ha deixat l’Ignasi Salvat ja que així serà com farem que el seu amor perduri eternament.
L’eucaristia fou intensa. Hi havia una gran identificació amb el testimoni de vida de l’Ignasi Salvat. Una gran diversitat de persones, pels seus orígens, condicions i pensament s’aplegaren per participar íntimament en l’evocació del record de l’amic mort. Hi havia gent important al costat d’altres menys importants i molta gent anònima. Però tots units per les ganes d’evocar i afirmar l’amor que Ignasi Salvat tingué per tots nosaltres. El seu amor a mans plenes presidí l’eucaristia i per això ell perdura eternament.
A l’acabar, es produí el càlid fenomen del retrobament humà que tant estimulava l’Ignasi Salvat. Els assistents allargaren la cerimònia religiosa al carrer en un llarg acomiadament. La gent parlava i es saludava amb els comentaris distesos i divertits que l’Ignasi alegre solia fer o amb to de gran finezza que l’Ignasi murri també sabia administrar. La comunió d’amor i amistat, la convicció de que a l’església de Casp hi havia part de la comunitat viva i activa de l’església catalana. Hem de continuar treballant pel llegat que ens ha deixat l’Ignasi Salvat ja que així serà com farem que el seu amor perduri eternament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada