El dissabte passat un grup de cristians ens reunirem a Poblet convocats per iniciativa d’uns quants sota l’acolliment generós de seva la comunitat monàstica. Durant tot un dia, una cinquantena de persones reflexionarem sobre la intel•ligibilitat de la fe en el segle XXI. A través d’unes encertades ponències i comunicacions els assistents férem una diagnosi sobre perquè la fe dels catòlics a voltes resulta incomprensible o es acollida amb indiferència.
Es donaren diferents explicacions de les dificultats de comprensió de l’experiència cristiana avui. De totes elles destaquen les següents.
El llenguatge de transmissió de la fe resulta poc comprensiu en la societat contemporània. La pròpia comunicació i el testimoni institucional no ajuden a que els homes i dones d’avui considerin rellevant el missatge cristià. Existeixen molts estereotips i tòpics que condicionen la comprensió del cristianisme. Els mateixos catòlics no transmetem adequadament el sentit de la seva fe i no comuniquem prou bé que el cristianisme és camí d’alliberament, de pacificació i de felicitat. Propòsits pels quals val la pensa viure la fe. Aquest perspectiva aporta raonabilitat a la fe, més enllà del suposats paradigmes científics. La ciència no té argumentes per rebatre la creença de les persones en un Déu que es situa fora del propi paradigma científic.
La raonabilitat de la fe catòlica confia en la força operant de l’amor de Déu exemplificat per la vida, mort i resurrecció del Crist. Cal fer-nos més seguidors de Jesús per comunicar el vigor del l’amor. En la societat, hi ha un important analfabetisme sobre el fet religiós i els seus valors, especialment en els àmbits educatius o allí on es genera opinió. A la societat es transmet una imatge esbiaixada de l’església catòlica, majoritàriament vinculada a les actuacions institucionals, i s’oblida i es silencia el testimoniatge dels cristians compromesos en viure un fe orientada a humanitzar la societat a partir de l’opció preferencial pels pobres.
Les noves generacions tenen menys condicionants en relació a la comprensió del missatge cristià. Tot i la seva secularització, existeixen menys frens a acollir i entendre els significats essencials del testimoniatge dels cristians. Malgrat això, aquests sectors valoren negativament els comportaments eclesials poc sensibles a la justícia o a la dignitat humana. Són especialment sensibles al paper subordinat de la dona dins de l’Església. Es considera que aquestes situacions actuen de contratestimoniatge de la força de la fe. Es constatà que, malgrat aquestes dificultats, quan l’Església i els cristians es mostren compassius amb el sofriment i patiment, o utilitzen un llenguatge clar i amable per transmetre les seves creences i conviccions, la fe resulta atractiva i comprensible. També s’afirmà l’existència d’uns riscos que poden frenar la credibilitat del missatge cristià. Un d’ells són algunes actuacions pràctiques de les institucions eclesials o la instrumentalització política de la fe, tant per part dels propis cristians com les temptacions que poden tenir els polítics. La lògica de la fe transcendeix a la pròpia lògica política. Aquesta no pot abastar mai el misteri de Déu.
Ara, després de tot un dia a Poblet parlant sobre la diagnosi de la situació, cal escatir els passos operatius a donar per tal que l’Església i els catòlics facin més comprensible la fe en la societat. Aquest dissabte s’ha donat un pas,. Fora bo cal que els promotors d’aquesta iniciativa, els convocats i més persones, s’eliminessin a seguir treballant en aquesta linia.
Es donaren diferents explicacions de les dificultats de comprensió de l’experiència cristiana avui. De totes elles destaquen les següents.
El llenguatge de transmissió de la fe resulta poc comprensiu en la societat contemporània. La pròpia comunicació i el testimoni institucional no ajuden a que els homes i dones d’avui considerin rellevant el missatge cristià. Existeixen molts estereotips i tòpics que condicionen la comprensió del cristianisme. Els mateixos catòlics no transmetem adequadament el sentit de la seva fe i no comuniquem prou bé que el cristianisme és camí d’alliberament, de pacificació i de felicitat. Propòsits pels quals val la pensa viure la fe. Aquest perspectiva aporta raonabilitat a la fe, més enllà del suposats paradigmes científics. La ciència no té argumentes per rebatre la creença de les persones en un Déu que es situa fora del propi paradigma científic.
La raonabilitat de la fe catòlica confia en la força operant de l’amor de Déu exemplificat per la vida, mort i resurrecció del Crist. Cal fer-nos més seguidors de Jesús per comunicar el vigor del l’amor. En la societat, hi ha un important analfabetisme sobre el fet religiós i els seus valors, especialment en els àmbits educatius o allí on es genera opinió. A la societat es transmet una imatge esbiaixada de l’església catòlica, majoritàriament vinculada a les actuacions institucionals, i s’oblida i es silencia el testimoniatge dels cristians compromesos en viure un fe orientada a humanitzar la societat a partir de l’opció preferencial pels pobres.
Les noves generacions tenen menys condicionants en relació a la comprensió del missatge cristià. Tot i la seva secularització, existeixen menys frens a acollir i entendre els significats essencials del testimoniatge dels cristians. Malgrat això, aquests sectors valoren negativament els comportaments eclesials poc sensibles a la justícia o a la dignitat humana. Són especialment sensibles al paper subordinat de la dona dins de l’Església. Es considera que aquestes situacions actuen de contratestimoniatge de la força de la fe. Es constatà que, malgrat aquestes dificultats, quan l’Església i els cristians es mostren compassius amb el sofriment i patiment, o utilitzen un llenguatge clar i amable per transmetre les seves creences i conviccions, la fe resulta atractiva i comprensible. També s’afirmà l’existència d’uns riscos que poden frenar la credibilitat del missatge cristià. Un d’ells són algunes actuacions pràctiques de les institucions eclesials o la instrumentalització política de la fe, tant per part dels propis cristians com les temptacions que poden tenir els polítics. La lògica de la fe transcendeix a la pròpia lògica política. Aquesta no pot abastar mai el misteri de Déu.
Ara, després de tot un dia a Poblet parlant sobre la diagnosi de la situació, cal escatir els passos operatius a donar per tal que l’Església i els catòlics facin més comprensible la fe en la societat. Aquest dissabte s’ha donat un pas,. Fora bo cal que els promotors d’aquesta iniciativa, els convocats i més persones, s’eliminessin a seguir treballant en aquesta linia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada