Proposo un Pacte polític de responsabilitat per Catalunya. No sé si el nom no és el més adequat, però expressa un estat d’ànim, una voluntat i una proposta. Estic espiritualment fatigat de llegir o escoltar el malament que estem i percebre que encara perdura l’obstaculització política. Cada dia les notícies són pitjors i res fa albirar una esperança. Si la situació és tan dramàtica, si la crisi no es remunta ¿què esperen els polítics a fer política?. ¿No és la política l’art de proposar solucions als problemes de la societat? Pot ser ara és l’hora de proposar, davant la inevitabilitat del desastre, que els partits polítics abandonin momentàniament les diferències i destacar la voluntat de tirar conjuntament el país endavant. Cal un pacte nacional per avançar econòmicament, socialment i moralment.
La situació no propicia les alternatives particular, demostrades incapaces de trobar les vies d’èxit per abandonar l’horror de la crisi. S’ha provat un tripartit, ara hi ha una coalició bipartida i una oposició de geometria variable. ¿Tan difícil és posar-se tots d’acord per adoptar unes mesures compartides que permetin als catalans i catalanes tenir esperança pels nostre fills?; ¿tan costa admetre que individualment estem abocats al fracàs?. La visió messiànica d’alguns dirigents polítics ens porta a la ruïna econòmica, a la decepció moral i al desencís polític. Davant la gravetat de la situació cap formació política pot vèncer la crisi aïlladament. Sortir d’aquest atzucac és un objectiu de país.
Per això tot això té sentit demanar a totes les forces polítiques que s’uneixin per treure a Catalunya de la situació en que es troben. Cada líder polític hauria de ser més generós renunciant a les seves legítimes aspiracions particular i situar el bé comú en primer terme. Ara és hora d’estar alertes a no deixar passar aquesta oportunitat. Cal sumar, cooperar i col•laborar en un programa comú no partidista. ¿Qui dóna el primer pas?. I si no el donen els partits polítics els ciutadans decents haurem de ser més actius i transformar la indignació i la perplexitat en una proposta política concreta: un Pacte polític de Responsabilitat per Catalunya. ¿Qui vol sumar-s’hi?
La situació no propicia les alternatives particular, demostrades incapaces de trobar les vies d’èxit per abandonar l’horror de la crisi. S’ha provat un tripartit, ara hi ha una coalició bipartida i una oposició de geometria variable. ¿Tan difícil és posar-se tots d’acord per adoptar unes mesures compartides que permetin als catalans i catalanes tenir esperança pels nostre fills?; ¿tan costa admetre que individualment estem abocats al fracàs?. La visió messiànica d’alguns dirigents polítics ens porta a la ruïna econòmica, a la decepció moral i al desencís polític. Davant la gravetat de la situació cap formació política pot vèncer la crisi aïlladament. Sortir d’aquest atzucac és un objectiu de país.
Per això tot això té sentit demanar a totes les forces polítiques que s’uneixin per treure a Catalunya de la situació en que es troben. Cada líder polític hauria de ser més generós renunciant a les seves legítimes aspiracions particular i situar el bé comú en primer terme. Ara és hora d’estar alertes a no deixar passar aquesta oportunitat. Cal sumar, cooperar i col•laborar en un programa comú no partidista. ¿Qui dóna el primer pas?. I si no el donen els partits polítics els ciutadans decents haurem de ser més actius i transformar la indignació i la perplexitat en una proposta política concreta: un Pacte polític de Responsabilitat per Catalunya. ¿Qui vol sumar-s’hi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada