Metapolítica

Fa anys que estic en el món polític. Vaig començar l’acció política a final dels anys 60 del segle passat mogut per un imperatiu ètic i una crida cristiana al compromís. He passat moments de grans il·lusions, combats, sacrificis i entregues. Però també he conegut moments de gran decepció i amargor. Mirant la meva trajectòria amb perspectiva tots aquest anys arribo a la conclusió que sense una base pre-política la política pot esdevenir inaguantable. Un profund sentiment de feblesa s’apodera de la mirada política. Aquesta base pre-política que sosté la pròpia debilitat de la política és considerada com la metapolítica. Aquesta fora el conjunt de principis irrenunciables al damunt de les quals s’articulen les diferents alternatives polítiques.

La metapolítica aporta humanitat i sentit comú a l’acció política. Gràcies a ella la política és generositat, honestedat i preocupació per la dignitat de l’altre. Aporta decència a la política. L’acció de la metapolítica contraresta l’obsessió per la gestió que tenen alguns líders polítics i equilibra el seu oblit de valors y principis. L’interès pel tacticisme electoral s’ha apoderat de la política. Lluny queden els temps on el pensament polític es nodria del debat d’idees i dels grans horitzons del pensament. Ara tot resulta més efímer i volàtil. La manca de projectes polítics sòlids, l’absència de relats inunda l’espai polític i anul·la la possibilitat d’explicar-nos mútuament com l’acció política serveix per humanitzar la societat. Per sort, encara resta viva la metapolítica per recordar-nos, de tant en tant, que les persones volen ser felices des de l’experiència de la llibertat i la vivència de la fraternitat.