Aquesta afirmació, que és una obvietat, té més raó de ser al saber que s’ha escollit a un antic pastor com a President de la República. No només Espanya no és Alemanya, sinó que dóna la impressió que som un país que, al igual que els miralls, reflexa una realitat invertida. Que Joachim Gauck sigui president d’Alemanya demostra la maduresa d’aquesta societat. La mateixa que té la societat nord-americana que respectà la presència de referències religioses en la pressa de possessió del seu president Barack Obama. A peu de pàgina es podria anotar que un dels altres candidats, Wolfgang Huber, també era pastor i havia estat president del Consell de l’Església Evangèlica Alemana.
L’elecció del nou president d’Alemanya, pastor a Rostock fins 1990 quan començà la carrera política, fou possible perquè fou impulsat pel SPD, el Partit Socialdemòcrata, amb el vistiplau d’altres formacions i acceptat amb poc entusiasme pel CDU, els demòcrata cristians de la cap de govern Angela Merkel. A Espanya la situació és totalment al revés. El partit homònim de l’alemany expressa criteris oposats i distants en relació al fet religiós; mentre que això no és cap problema pel partit majoritari en el Congrès. Sembla que aquests partits o han pres unes direccions diferents a la dels seus homòlegs alemanys o tenen aquesta qüestió més clara. Certament, sembla el món al revés o que ens trobem a les portes d’un crossing over polític.
L’elecció del nou president d’Alemanya, pastor a Rostock fins 1990 quan començà la carrera política, fou possible perquè fou impulsat pel SPD, el Partit Socialdemòcrata, amb el vistiplau d’altres formacions i acceptat amb poc entusiasme pel CDU, els demòcrata cristians de la cap de govern Angela Merkel. A Espanya la situació és totalment al revés. El partit homònim de l’alemany expressa criteris oposats i distants en relació al fet religiós; mentre que això no és cap problema pel partit majoritari en el Congrès. Sembla que aquests partits o han pres unes direccions diferents a la dels seus homòlegs alemanys o tenen aquesta qüestió més clara. Certament, sembla el món al revés o que ens trobem a les portes d’un crossing over polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada