Oracles moderns

Amb les prediccions meteorològiques passa el mateix que amb els pronòstics de les agències de rating: alguns cops descriuen l’obvietat, en altres si l’encerten l’endevinen o, en determinades ocasiones, no encerten el que acaba succeint. Aquestes prediccions tenen la capacitat de suscitar l’interès per possibles catàstrofes que són anunciades amb anticipació. La setmana passada semblava imminent una nevada important a Barcelona que no es produí per la conjuminació d’uns vents que no foren predits oportunament. Sembla com si la realitat jugués a fet i amagar amb els pronòstics.

L’atavisme que encara domina molts aspectes de l’espècie humana reivindica la necessitat d’oracles predictius. L’accent es posa en l’oracle i menys en la predicció. Ara que la humanitat sap les raons científiques dels eclipsis o del moviment dels astres, encara queda la curiositat d’escoltar l’oracle que prediu algun fet insòlit. Aquest és el paper que semblen jugar els pronòstics del butlletins metereològics. D’aquí l’interès que suscita diàriament l’espai del temps en el telenotícies. Hi ha una curiositat en saber anticipadament els canvis climatològics i el seu grau d’afectació en la vida quotidiana.

Les persones seguim reclamant el misteri per sobreviure el guió d’una vida que es desenvolupa atònita sota el dictat d’una raó que no sap interpretar el perquè de moltes coses. Per moltes persones la vida sembla abocada a un consum desenfrenat o a l’acumulació de diners per pagar hipoteques i deutes. Però, més enllà d’aquesta obvietat, les persones es formulen les mateixes preguntes sobre el sentit de la vida que es preguntaven els atònits egipcis, els esquimals o qualsevol tribu amazònica més enllà que restessin meravellats davant la incomprensible ocultació del sol. Es llavors quan la mirada incrèdula busca el misteri per trobar el sentit que la raó no sap explicar.