Seguint la dinàmica dels exercicis de Sant Ignasi hi ha un moment que se’ns convida a la contemplació de l’Anunciació, l’anunci del naixement de Jesús segons l’evangeli de Lluc (Lc 1,26-38). Aquest comentari és la continuació del que vaig publicar ara fa una setmana. En el relat de l’evangeli de Lluc es diu que l’àngel anuncia a Maria “Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús” (Lc 1,31). L’entrada de Déu en una persona, en aquest cas Maria, però pot ser cadascú de nosaltres, el seu amor el fa ser creador i continuador del seu amor. Aquest amor no té fi, perdura en el temps “Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi” (Lc 1,33). Aquesta intervenció de Déu, sorprèn perquè no sabem massa ni com es dóna ni sabem que fer, “com podrà ser això, si sóc verge” (Lc 1,34). Però, malgrat les mancances i les ignoràncies que mostren la incapacitat d’entendre els designes de Déu. el seu amor perdura més enllà del nostre temps.
“L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra” (Lc 1,35). Allí on el nostre enteniment constata la incapacitat per entendre el misteri de Déu, Ell desvetlla allò que els ulls humans no arriben a veure. Davant d’aquesta acció generosa de Déu revelant-nos el seu amor nosaltres, com Maria, afirmem “sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38a). Després de descobrir la força d’aquest misteri adoptem l'actitud de servei per tal d'obrar la voluntat de Déu. “I l'àngel es va retirar” (Lc 1,38b). L'àngel és la nostra consciència. No és un espectador d'un mateix, sinó que ell ha penetrat al interior personal per fer-nos evident l'amor de Déu i provocar aquest camí de conversió personal.
“L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra” (Lc 1,35). Allí on el nostre enteniment constata la incapacitat per entendre el misteri de Déu, Ell desvetlla allò que els ulls humans no arriben a veure. Davant d’aquesta acció generosa de Déu revelant-nos el seu amor nosaltres, com Maria, afirmem “sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38a). Després de descobrir la força d’aquest misteri adoptem l'actitud de servei per tal d'obrar la voluntat de Déu. “I l'àngel es va retirar” (Lc 1,38b). L'àngel és la nostra consciència. No és un espectador d'un mateix, sinó que ell ha penetrat al interior personal per fer-nos evident l'amor de Déu i provocar aquest camí de conversió personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada