Anunci viu i vital de la fe

L’aparent crisi de fe dels europeus, el suposat cansament de la fe, pot ser una oportunitat per explorar noves formes de vivència i expressió de la fe. Sospito que ens trobem en una situació d’aggiornamento similar a l’existent en els prolegòmens del Concili Vaticà II. La velocitat dels esdeveniments fa que les transicions històriques s’han accelerat de tal manera que la intensitat de les transformacions ocorregudes en els darrers són equivalents als canvis operats durant segles preconciliars. Per això, la nova evangelització d’Europa ha de fer-se des d’uns paràmetres conceptuals diferents als emprats en altres processos similars.

¿Quins són els camins de la nova evangelització a Europa?, ¿sobre quines iniciatives ha de basar-se la cristianització dels espais seculars europeus?. Aquestes preguntes són pertinents des d’Europa, ja que el problema d’esgotament de la notícia de la fe es dóna en aquest continent. ¿Les reflexions evangelitzadores que ens fem els europeus són comprensibles fora del nostre context cultural?. Els camins ha explorar són plurals i diversos. Cal combinar els espais catequètics tradicionals amb nous formats d’evangelització. Es tracta d’incorporar nous canals evangelitzadors que combinin un ús raonable dels sentiments i emocions, amb un nou relat expressat a través d’un llenguatge coherent amb els nous significats cognitius. Cal progressar en la transmissió de la fe obrint nous espais i dinàmiques. El cansament de la fe s’ha de combatre amb un anunci de la fe com esdeveniment viu que porta a la vida.