Els resultats de les primàries republicanes als Estats Units demostren la importància del fet religiós alhora de conformar les preferències i les decisions electorals. Diversos analistes, tal com s’ha anat explicant en alguns posts d’aquest blog, han explicat les preferències electorals segons l’afiliació religiosa. I així, s’aprecia com Mitt Romney aglutina bona part del vot influït per raons religioses. Tot això ve al cas al sentir com els candidats a la secretaria general del PSOE feien referència al fet religiós, des de la vessant laïcista, buscant mobilitzar els sectors laïcistes a través de la crítica a l’Església catòlica. Com que tot estava molt empatat, convenia trobar suports on fos. Aquesta efervescència laïcista a portar a fer algunes afirmacions contundents: “el país és laic”. Afirmació que evidencia el desconeixement profund dels conceptes laïcitat i secularització.
És evident que el PSOE té una dislèxia en relació al fet religiós. Mentre governa procurà moderar les seves polítiques en relació a les confessions religioses, i de manera especial, amb l’església catòlica; mentre que quan hi ha un congrés s’obre la caixa de trons i apareix la vena més laïcista que aquest partit no ha deixat de tenir. La proposta de denunciar els acords Església – Estat ( no són un concordat) o, per exemple, la reforma de la llei orgànica de llibertat religiosa, que ha estat durant temps en l’agenda del govern Zapatero, on els dos aspirants eren ministres, no s’ha fet. Però ara, quan en el congrés de Sevilla calia arreplegar vots d’on fos, l’apel·lació anticlerical semblava que era una bona estratègia mobilitzadora.
Personalment, tot plegat ho trobo una actitud excessivament tacticista que anul·la de soca arrel el discurs que un sector del PSOE havia anat teixint entorn a la valoració positiva del fet religiós. En lloc de parlar de les virtuts positives que proposen les religions o destacar el gran paper de solidaritat de moltes institucions religioses en aquests moments de crisis, els aspirants a la secretaria general s’han dedicat a atiar l’anticatolicisme. Aquesta actitud és un despropòsit i m’ha desconcertat. Perquè, per més que s’obstinin algunes persones, el fet religiós no està associat a la dinàmica, dretes o esquerres (si és que aquestes encara existeixen en els termes tradicionals). Molts del votants i militants socialistes són cristians, per això trobo sorprenent els discursos laïcistes pronunciats a Sevilla.
És evident que el PSOE té una dislèxia en relació al fet religiós. Mentre governa procurà moderar les seves polítiques en relació a les confessions religioses, i de manera especial, amb l’església catòlica; mentre que quan hi ha un congrés s’obre la caixa de trons i apareix la vena més laïcista que aquest partit no ha deixat de tenir. La proposta de denunciar els acords Església – Estat ( no són un concordat) o, per exemple, la reforma de la llei orgànica de llibertat religiosa, que ha estat durant temps en l’agenda del govern Zapatero, on els dos aspirants eren ministres, no s’ha fet. Però ara, quan en el congrés de Sevilla calia arreplegar vots d’on fos, l’apel·lació anticlerical semblava que era una bona estratègia mobilitzadora.
Personalment, tot plegat ho trobo una actitud excessivament tacticista que anul·la de soca arrel el discurs que un sector del PSOE havia anat teixint entorn a la valoració positiva del fet religiós. En lloc de parlar de les virtuts positives que proposen les religions o destacar el gran paper de solidaritat de moltes institucions religioses en aquests moments de crisis, els aspirants a la secretaria general s’han dedicat a atiar l’anticatolicisme. Aquesta actitud és un despropòsit i m’ha desconcertat. Perquè, per més que s’obstinin algunes persones, el fet religiós no està associat a la dinàmica, dretes o esquerres (si és que aquestes encara existeixen en els termes tradicionals). Molts del votants i militants socialistes són cristians, per això trobo sorprenent els discursos laïcistes pronunciats a Sevilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada