El fragment de la lectura breu de les vespres d’avui, dimecres primer del temps de Quaresma, resumeix el sentit darrer del ser cristià. El text és una fragmentde la carta de Jaume 2, 14-18b. Mereix llegir una mica més enllà del fragment litúrgic i veure, en el verset 20, la contundència emprada per l’autor de la carta: “Home insensat, ¿vols comprendre d'una vegada que la fe sense les obres és estèril”. Aquesta afirmació contrasta amb la ingenuïtat que sovint es presenta el cristianisme, com si fos una experiència de pietats i devocions sense cap mena de caritat efectiva. Això no és el que proposa Jaume en la seva carta.
A la carta de Jaume se’ns diu de forma precisa: “Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. Potser algú replicarà: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra'm, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe.¿Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas bé; però també els dimonis ho creuen, i fins i tot se n'esgarrifen.» Home insensat, ¿vols comprendre d'una vegada que la fe sense les obres és estèril?” (Jm 2,14-20). Sense la caritat, entesa com amor operatiu a favor d’aquells que pateixen i tenen necessitats, la fe confessada és estèril. Aquesta fe necessita de l’amor al proïsme per ser sincera, envers un mateix i creïble als demés. Aprofitem el temps de Quaresma per ser caritatius i per descobrir la dimensió social de la fe. Recomano llegir i meditar cada dia algun fragment del Compendi de la Doctrina Social de l’Església.
A la carta de Jaume se’ns diu de forma precisa: “Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta. Potser algú replicarà: «Tu tens fe i jo tinc obres; mostra'm, sense les obres, que tens fe, i jo, amb les obres, et mostraré la meva fe.¿Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas bé; però també els dimonis ho creuen, i fins i tot se n'esgarrifen.» Home insensat, ¿vols comprendre d'una vegada que la fe sense les obres és estèril?” (Jm 2,14-20). Sense la caritat, entesa com amor operatiu a favor d’aquells que pateixen i tenen necessitats, la fe confessada és estèril. Aquesta fe necessita de l’amor al proïsme per ser sincera, envers un mateix i creïble als demés. Aprofitem el temps de Quaresma per ser caritatius i per descobrir la dimensió social de la fe. Recomano llegir i meditar cada dia algun fragment del Compendi de la Doctrina Social de l’Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada